From Wikipedia, the free encyclopedia
Les unitats de mesura de l'antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. N'hi havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat a papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del riu Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrea es de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.
La principal unitat de mesura lineal es coneix com a Colze Reial i fa 523,5 mm de longitud, es subdividia en set pams de quatre dits cada un, donant 28 dits . Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des de, almenys, 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze, alguns dels quals es van elaborar com a unitats de mesura cerimonials que es conservaven en els temples.
Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.
Nom | equivalència | longitud | jeroglífic | Translit. | trancrip. | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dit | 1,86-1,88 cm | db ' | dir Djeba | ||||||||||||
Pam | 4 dits | 7,47-7,52 cm |
| ssp | shesep | ||||||||||
Mà | 5 dits | 9,35 cm | drt | deret | |||||||||||
Puny | 6 dits | 11,28 cm | ȝ mm | estimem | |||||||||||
Doble pam | 8 dits o 2 pams | 14,96 cm | |||||||||||||
Petit esp. | 12 dits o 3 pams | 22,44 cm | SPD | seped | |||||||||||
Gran esp. | 14 dits | 26,18 cm | |||||||||||||
Colze sagrat | 16 dits o 4 pams | 29,92 cm | bw | bu | |||||||||||
Colze Remen | 20 dits o 5 pams | 36,98 cm | RMN | Remen | |||||||||||
Colze curt | 24 dits o 6 pams | 45,08 cm | mh SRR | meh Shere | |||||||||||
Colze Reial egipci o colze llarg | 28 dits o 7 pams | 52,36-52,64 cm | mh NSW | meh nesu | |||||||||||
Sistema uncial | |||||||||||||||
Polzada | 1/12 de colze | 2,5 cm | |||||||||||||
Puny | 10 cm | ||||||||||||||
Colze sagrat | 3 punys | 30 cm | |||||||||||||
Canya | 7 punys | 70 cm | |||||||||||||
Braça | 18 punys | 1,80 m | |||||||||||||
Vara | 10 colzes reals | 18,0 m | h ȝ it mh | Hayter meh | |||||||||||
Jet, vara de corda | 100 colzes reals | 52,5 m |
| ht | jet | ||||||||||
Riu , hora de marxa | 20.000 colzes reals | 10.500 m |
| itrw | ITERU |
La unitat de superfície bàsica era el setat (Arure en grec), equivalent a un quadrat 100 colzes de costat, és a dir, 10.000 colzes quadrats.
Nom | equivalència | superfície | jeroglífic | Translit. | trancrip. | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Setat ( Arure ) | 10.000 colzes quadrats | 2.735,29 m² | st ȝ. T | setat | |||||||
Remen | 1/2 setat 5.000 colzes quadrats | 1.367,65 m² | RMN | Remen | |||||||
Hibiscs | 1/4 setat 2.500 colzes quadrats | 683,82 m² | HSB | hibiscs | |||||||
Sa | 1/8 setat 1.250 colzes quadrats | 341,91 m² | s ȝ | sa | |||||||
Ja | 1/10 setat 1.000 colzes quadrats | 273,53 m² | Aquest esquema ȝ | ja | |||||||
Millo o colze de terra | 1/100 setat 100 colzes quadrats | 27,35 m² | mh | millo | |||||||
múltiples | |||||||||||
Jat | 10 setat 100.000 colzes quadrats | 27.352,9 m² | Aquest esquema ȝ t | jat | |||||||
Jata [1] | 100 setat 1.000.000 colzes quadre. | 273.529 m² |
| Aquest esquema ȝ t ȝ | Jata |
La unitat de capacitat era el heqat, representat com l'Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i l'ordi; equivalia a uns 4,8 litres. El Henua o hin, és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per a la mesura de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids (de molt poc contingut) s'emprava el des i el Sech per a la cervesa; per al vi es feia servir el hebenet i per a l'encens el men i el hebenet.[2]
Nom | equivalència | volum | jeroglífic | Translit. | trancrip. | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Heqat | 4,8 litres | HQ ȝ. T | heqat | |||||||||
Henua o hin | 1/10 heqat | 0,48 litres | hnu | Henua | ||||||||
Ra | 1/320 heqat | 0,060 litres | r ȝ | ra | ||||||||
múltiples | ||||||||||||
Doble-heqat | 2 heqat | 9,6 litres | HQ ȝ. Ti | doble-heqat | ||||||||
Ipet o cuáduple-heqat | 4 heqat | 19,22 litres | ip.t | ipet | ||||||||
Jar (Imperi Antic) | 10 heqat | 48,50 litres | hr | jar | ||||||||
Jar (Imperi Nou) | 16 heqat | 76,88 litres | hr | jar |
Durant l'Imperi Antic i l'Imperi Mitjà, el heqat s'indicava amb el signe |
La unitat de pes fonamental era el deben (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 grams durant l'Imperi Antic, 91 g des de l'Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu qite, o qedety, d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un deben. El Shat (o anell) equivalia a mig deben.[3] El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.
El deben, normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en deben d'or o plata. Durant gran part de la història de Antic Egipte, s'estimava que un deben de plata equivalia a cent deben de coure.
Nom | equivalència | pes | jeroglífic | Translit. | trancrip. | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
deben | 91 grams | dbn | deben | |||||||
Kite | 1/10 deben | 9,10 grams | qd.t | quedety o kite | ||||||
Senius | 1/12 deben | 7,6 grams | sh ȝ ts | Shat o senius |
Al calendari egipci, l'any tenia 365 dies repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagòmens . Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hora s, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.
Nom | equivalència | temps | jeroglífic | Translit. | trancrip. | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Renpet ( any ) | 12 mesos | rnp.t | renpet | ||||||||
Ajet ( inundació ) | 4 mesos | 1/3 any |
| ȝ ht | Ajet | ||||||
Peret ( sembra ) | 4 mesos | 1/3 any | prt | Peret | |||||||
Shemu ( recollida ) | 4 mesos | 1/3 any | SMU | shemu | |||||||
Abed ( mes ) | 30 dies | 1/12 any | ȝ bd | Abed | |||||||
Heru ( dia ) | 24 hores | 1/30 mes | hru | heru | |||||||
Unut ( hora ) | 1/24 dia | unu.t | unut | ||||||||
At ( instant ) | ȝ. T | at |
Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el setjat (un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.