Udmurt

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts. Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Udmurt

удмурт кыл udmurt kyl
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	550,000 (cens 1989)
Parlants nadius	324.000  (2010 )
Parlat a	Udmúrtia, Baixkíria, Tatarstan, Marí El, krai de Perm, óblast de Kírov i óblast de Sverdlovsk
Oficial a	Udmúrtia
Autòcton de	Europa Oriental
Estat	Rússia, Kazakhstan
Coordenades	56° 37′ 31″ N, 52° 08′ 06″ E
Classificació lingüística
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües pèrmiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i alfabet Udmurt
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-2	udm
ISO 639-3	udm
Glottolog	udmu1245
Linguasphere	41-AAE-ac
Ethnologue	udm
UNESCO	418
IETF	udm
Endangered languages	3010

Dialectes

Es divideix en dos dialectes:

• Septentrional, que inclou els besermians.
• Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama.

Característiques

Per a l'escriptura, fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle xviii:

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ/ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les quals se'n diferenciava per les característiques:

• Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
• Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
• Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
• Presència de dues formes conjugals, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
• El lèxic conté molts préstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
• Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul ('farfallejar').
• Sovintegen els compostos de dos termes que, units, donen un concepte més general i únic, per exemple im ('boca') i nir ('nas'); nil ('noia') i pi ('noi', 'nen', 'fillol').

Bibliografia

• Kel'makov, Valentin; Sara Hännikäinen. Udmurtin kielioppia ja harjoituksia (en finnish). 2nd. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2008. ISBN 978-952-5150-34-6.
• Moreau, Jean-Luc. Parlons Oudmourte. París: L'Harmattan, 2009. ISBN 2-296-07951-2.

Vegeu també

• Udmúrtia.
• Literatura udmurt.

Enllaços externs

• Llengua udmurt Arxivat 2006-05-05 a Wayback Machine..
• Literatura Arxivat 2007-02-24 a Wayback Machine..
• Udmurtologia: llengua, cultura i història udmurt.
• El primer forum udmurt.
• Universitat Estatal Udmurt (ensenyament d'udmurt per a anglòfons) Arxivat 2012-03-14 a Wayback Machine..