magistratura executiva romana arcaica putativa From Wikipedia, the free encyclopedia
Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
| |||||
Càrrecs i honors | |||||
|
D'acord amb les històries de Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs, la magistratura dels tribuni militum consulari potestate va ser creada durant el conflicte dels Ordres, juntament amb la magistratura del censor, per tal de donar als plebeus accés als més grans nivells de govern sense haver de reformar el càrrec de cònsol; els plebeus podien ser elegits per al càrrec de tribú consular.[1]
L'elecció entre un collegium de tribuns consulars o cònsols que havien de ser elegits per un any determinat es feia mitjançant un senatconsult,[2] per tant (segons Titus Livi), el recompte dels períodes de qualsevol dels càrrecs s'intercalava amb l'altre. El nombre de tribuns consulars va variar de 2 a 6, i perquè es consideraven col·legues dels dos censors; de vegades hi ha menció dels «vuit tribuns».
Els estudiosos moderns creuen ara, però, que la creació dels tribuns consulars es va deure a les noves necessitats militars i administratives de l'Estat romà en expansió.[3] Al principi durant la dècada del 440, els tribuns consulars, elegits a partir de les tres antigues tribus dels Ramnes, Tities i Luceres, formaven part d'una reconversió total de l'estructura militar de l'estat romà per maximitzar l'eficiència militar, que va incloure la creació de la Censura (responsable de realitzar el cens per identificar el nombre d'homes capaços per a les obligacions militars) i el qüestor (responsable del proveïment de diners i béns per als exèrcits).[3] Al principi eren els patricis els que exercien els càrrecs. Eren coneguts com a «tribuns militars», i van ser els responsables de dirigir els exèrcits en la batalla. No va ser fins molt després que se'ls va donar l'addició anacrònica «amb poder consular», en un intent per distingir-los dels tribuns militars que eren els oficials legionaris de la República mitjana i tardana.[4]
Els tribuns, igual que els seus predecessors consulars, exercien l'imperium consular, el que indica que devien haver estat elegits pels comicis centuriats, i que les necessitats actuals de l'Estat no podien ser atesos per l'anterior sistema consular.[3] Des del seu nombre inicial de tres, els tribuns consulars van ser augmentats a quatre per primera vegada l'any 426 aC, en resposta a la situació militar que va considerar la captura de l'Estat romà i l'annexió de Fidenes.[3]
Més tard, a l'any 405 aC, el nombre de tribuns consulars es va augmentar a sis, per primera vegada, i després d'això, de manera molt ocasional, trobem registrats algun any entre vuit o deu tribuns consulars. L'Estat romà va estar encapçalat per sis tribuns consulars gairebé cada any fins a la dissolució del càrrec i la reintroducció del consolat l'any 366 aC. L'augment es va deure a la necessitat que els tribuns consulars, no només s'ocupessin dels assumptes militars de Roma, sinó també de les necessitats administratives de la ciutat.[5]
Segons Titus Livi, la pràctica de triar tribuns consulars va arribar a un final definitiu l'any 366 aC, quan va entra en vigor la Lex Licinia de magistratibus, el que permetia als plebeus l'accés al càrrec de cònsol. La comprensió moderna d'aquest procés interpreta el canvi en el sentit que la posició de Roma al Latium s'havia convertit en prou segura per permetre que les funcions urbanes dels tribuns consulars fossin assignades a altres càrrecs amb diferents nivells d'imperium.[6] Així, la reorganització de l'Estat romà l'any 367/6 aC. va incloure la substitució dels sis tribuns consulars amb cinc funcionaris amb funcions diferents: el govern de l'Estat va passar als dos cònsols, que lliurarien les guerres de Roma i dirigirien les deliberacions del Senat. A més hi havia un pretor que supervisaria demandes de la ciutat, mentre que dos edils curuls durien a terme totes les altres tasques administratives dins de la ciutat, com ara l'organització i celebració dels Ludi Romani i la supervisió i el control dels mercats de Roma.[6]
Presentats segons la cronologia varroniana i les aportacions de Titus Livi i de Diodor de Sicília.[a] Hi ha una recopilació gairebé exhaustiva dels noms dels tribuns a l'obra de T. Robert S. Broughton amb la col·laboració de Marcia L. Patterson.[7] Per a més informació sobre com desxifrar els primers noms romans, vegeu Nom romà.
444 aC
438 aC
434 aC
433 aC
432 aC
426 aC
425 aC
424 aC
422 aC
420 aC
419 aC
418 aC
417 aC
416 aC
415 aC
414 aC
408 aC
407 aC
406 aC
405 aC
404 aC
403 aC
402 aC
401 aC
400 aC
399 aC
398 aC
397 aC
396 aC
395 aC
394 aC
391 aC
390 aC
389 aC
388 aC
387 aC
386 aC
385 aC
384 aC
383 aC
382 aC
381 aC
380 aC
379 aC
378 aC
377 aC
376 aC
370 aC
369 aC
368 aC
367 aC
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.