Tribunal Constitucional d'Alemanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tribunal Constitucional d'Alemanya (en alemany Bundesverfassungsgericht, abreujat BVerfG) és el Tribunal Constitucional Federal d'Alemanya. No examina casos penals ordinaris sinó que s'ocupa d'assumptes que afecten la Constitució alemanya. La Cort es troba a Karlsruhe. Això va ser per mostrar que era un òrgan separat del govern federal, inicialment basat a Bonn, i d'altres organismes federals, com la intel·ligència alemanya (BND) amb seu a Múnic.
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | BVerfG | ||||
Tipus | tribunal constitucional tribunal suprem Federal courts (Germany) (en) | ||||
Història | |||||
Creació | 1951 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu (1969–) | |||||
Gerent/director | Stephan Harbarth | ||||
Lloc web | bundesverfassungsgericht.de | ||||
La llei federal ajuda a descriure el que el tribunal pot fer, i com funciona.[1] L'art. 20.3 Llei Fonamental (Grundgesetz) diu que cada un dels 3 poders del govern (el parlament, els ministres i els tribunals) només poden fer el que la Constitució permet. El tribunal pot decidir quals actes dels 3 poders no són permesos per la constitució i evitar que succeeixin. Hi ha diferents raons per les quals el tribunal pot determinar que alguna cosa és inconstitucional:
Decisions del tribunal sobre conflictes materials s'apliquen a través d'una llei federal de l'«Acte del TC Federal» (BVerfGG). El tribunal només examina alguns casos:
El tribunal té 16 jutges. Es divideixen en 2 grups, anomenats «senats», de 8 jutges. El president d'un Senat és també el President de la Cort («Cap de Justícia»). El president de l'altre senat és el vicepresident. La majoria dels casos són jutjats per una «cambra», que són 3 membres d'un senat. Els 3 jutges de la cambra han d'estar d'acord en una decisió. Una cambra s'ha de fer servir la jurisprudència (sentències anteriors). Si una cambra pensa que s'hauria de canviar un precedent, han de deixar que l'assumpte sigui resolt pel Senat en conjunt. Similarment, si un Senat considera que un precedent establert per l'altre Senat ha de ser canviat, ha de demanar el «ple» (una reunió dels 16 jutges). Les decisions adoptades per un Senat necessiten una majoria absoluta de 5 vots (en alguns casos una majoria de 2/3 és necessària, és a dir, 6 de 8 vots). El BVerfGG decideix quin tipus de casos un senat examina.[1]
Quatre jutges de cada Senat són elegits pel Bundestag. Els altres són elegits pel Bundesrat. L'elecció d'un jutge necessita una majoria de 2/3. Els jutges tenen un termini de 12 anys, però s'han de retirar en complir l'edat de 68 anys. Un jutge ha de tenir com a mínim 40 anys i ha de ser un jurista de gran saber. 3 dels 8 membres de cada senat han d'haver estat jutges d'un Tribunal Suprem Federal. Dels d'altres 5 membres de cada Senat, la majoria dels jutges han d'haver estat professors de dret en una universitat, servidors públics o advocats. Al final del seu mandat, la majoria dels jutges es retiren de la vida pública. Una excepció notable va ser Roman Herzog, que va ser elegit president federal el 1994, poc abans del final del seu mandat com a president del Tribunal.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.