Tractat de fusió de les Comunitats Europees
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de fusió de les Comunitats Europees, conegut també amb el nom de Tractat de Brussel·les, fou signat el 8 d'abril de 1965 i entrà en vigor l'1 de juliol de 1967. Mitjançant aquest tractat s'uniren les estructures de les tres comunitats Europees: la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA), la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA, Euratom).[1]
 |
Per a altres significats, vegeu «Tractat de Brussel·les». |
| |||||
| Tipus | Tractats de la Unió Europea | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Data | 8 abril 1965 | ||||
| Entrada en vigor | 1r juliol 1967 | ||||
| Localització | Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica) | ||||
| Dipositari | Govern d'Itàlia | ||||
D'aquesta manera, es fusionen les tres estructures executives de les diferents comunitats, i es crea una única Comissió Europea i un únic Consell, que seran els òrgans de govern conjunt de les tres comunitats des d'aquell moment. A més a més, les tres comunitats compartiran a partir d'aquest moment el Parlament Europeu i el Tribunal de Justícia.[2]
Aquest tractat és considerat, d'alguna manera, el principi del que seria (en un futur) la moderna Unió Europea, i fou derogat amb la signatura del Tractat d'Amsterdam el 2 d'octubre de 1997.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.