dibuixant de còmic, il·lustrador i editor mallorquí From Wikipedia, the free encyclopedia
Tomeu Seguí Nicolau (Palma, 28 de maig de 1962) és un dibuixant de còmic, il·lustrador i editor. Ha publicat els seus treballs a revistes tan diverses com Madriz, El Víbora i Esquitx i, abocat cap al mercat francès, va guanyar l'any 2009 el Premio Nacional del Cómic per Les serps cegues, realitzada en col·laboració amb el guionista Felipe Hernández Cava.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1962  (62 anys)Palma (Mallorca) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Il·lustració | ||
| Ocupació | autor de còmic, editor, il·lustrador, editor | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Signatura  | |||
| Lloc web | bartolomesegui.com | ||
| |||
De ben petit, Tomeu Seguí va llegir i copiar a dibuixants de l'escola Bruguera (Francisco Ibáñez, Raf, Vázquez) i també a dibuixants francobelgues (Morris).[1]
A finals dels anys setanta, va descobrir a les revistes Tótem i Comix Internacional a autors com Alberto Breccia, Carlos Giménez, Moebius, José Muñoz i Sampayo o Hugo Pratt, els quals el feren decantar per la seva vocació.[1] La seva primera historieta va aparèixer a Senda del Cómic (1979).[2]
Va rebre classes de pintura a Barcelona, mentres intentava obrir-se pas a les revistes de còmic nacionals, participant a "Comic del Aficionado" (1983) de Toutain Editor.[2] Va ser, això no obstant, mitjançant una companya d'estudis, filla de Fernando Fernández, que va poder publicar la seva primera historieta com a professional a la revista Metropol (1983), editada pel mateix Fernando Fernández. Aquesta revista tancà al cap de poc i va publicar a Madriz En alas de Mercurio on apareix per primera vegada el seu personatge el detectiu Simón Feijoo (1986). Les següents històries curtes del detectiu es recopilaren a l'álbum A salto de mata (Editorial Complot, 1989).[1] També va publicar a El Víbora les sèries Lola y Ernesto (1988) i Héctor y Rita (1990).[2]
A partir de 1989, amb La capseta d'Ivori s'havia volcat en la il·lustració: Les curioses revoltes d'en Xaterot (1990), El traficant d'armes (1991), Al damunt d'un polvorí (1992), Les dues banderes (1992), L'abat Oliba (1993), etc.[2] Va publicar també àlbums d'historietes com Luigi es Luis (Ed. Milán, 1991) i Locus de Barna (Ed. El Pregonero, 1996).[2]
Després de tornar a Mallorca i juntament amb Sonia Delgado, es va embarcar en l'edició de dues revistes de còmic infantils: Rifi Rafe, suplement setmanal del diari "Última Hora" (1998-2002),[2] i "Esquitx" des de l'any 2000.
Més endavant, va publicar per a Edicions de Ponent dos àlbums de Simón Feijoo: Cohibas Connection amb guió de Carles Santamaría (2001) i ¿Coca o ensaïmada? (2003). Amb El sueño de México (2004), escrita per Ramón de España (2004), va debutar en el mercat francobelga mitjançant l'editorial Paquet. Va diversificar a més la seva vessant com a il·lustrador infantil,[3] ja fos a contes per a l'editorial Cruïlla o SM, llibres de text per a Santillana i d'aprenentatge del castellà per a l'editorial alemanya Langenscheidt.[4] Mentrestant, va fer diverses historietes a publicacions alienes al medi, dos projectes d'àlbum que no acaben de quallar amb Jorge Zentner com a guionista,[3] a més de la tira Vuits I Nous, publicada diàriament des de 2004 en el diari "Última Hora" de Balears, amb guió de Ferran Aguiló.[5]
L'any 2006, decidit a realitzar una obra més ambiciosa, va convèncer el guionista Felipe Hernández Cava per a col·laborar a Les serps cegues,[1] que va rebre l'any 2008 els premis a la Millor Obra i al Millor Guió al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, els IX Premis de la Crítica a les categories de Millor Obra i Millor Guió i el Premi Nacional del Còmic[6] El mes de juny del mateix any, ambdós començaren "Hágase el Caos", un thriller polític en dos toms ambientat l'any 1953.[1] També va assistir al Saló del Còmic de Barcelona, com a part de la representació balear homenatjada al Saló.[7]
El 2011, juntament amb Gabi Beltrán com a guionista, va dibuixar la novel·la gràfica Històries del barri, obra guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
