escriptor italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Tomàs de Celano (Celano, província de L'Aquila, Abruços, ca. 1200 - Tagliacozzo, ca. 1265) fou un frare franciscà, escriptor i poeta en llatí i primer biògraf de Sant Francesc d'Assís. Popularment, és venerat com a beat, però oficialment, l'Església catòlica el considera servent de Déu i en té oberta la causa de beatificació, des de 1991.[1]
 Església de San Francesco a Tagliacozzo, on és enterrat el beat | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Tommaso da Celano c. 1190 (Gregorià)  Celano (Itàlia) |
| Mort | c. 1260 (Gregorià) (69/70 anys) Val de' Varri (Itàlia) (en)  |
| Sepultura | San Francesco (Tagliacozzo) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Hagiografia, teologia i cristianisme |
| Ocupació | poeta, compositor, hagiògraf, historiador, escriptor, sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Franciscans conventuals |
| Frare | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Pelegrinatge | San Francesco (Tagliacozzo), Celano |
| Festivitat | 4 d'octubre |
| Iconografia | Hàbit franciscà, amb llibre |
| Obra | |
Obres destacables | |
 
| |
Fou un dels primers deixebles de Francesc d'Assís i ingressà a l'Orde de Frares Menors cap al 1215. El 1221 va participar en una missió a Alemanya, on anà amb Cesari d'Espira per difondre l'orde. En 1223 fou nomenat custodi únic (custos unicus) de la Província Renana de l'orde, que comprenia Colònia (Alemanya), Magúncia, Worms, i Espira.
Passats dos anys tornà a Itàlia i fou present a la mort de Francesc i en la seva canonització, el 16 de juliol de 1228. El papa Gregori IX li encarregà d'escriure una vida del nou sant; una part dels franciscans, però, la trobaren poc satisfactòria i n'hagué de fer una segona versió, que incloïa testimonis d'altres franciscans que l'havien conegut. Al segle següent, però, aquesta vida fou substituïda per la Legenda maior de Bonaventura de Bagnoregio, la qual cosa provocà que l'antiga fos abandonada i la majoria de còpies desapareguessin.
En 1260 Tommaso fou nomenat director espiritual d'un convent de clarisses de Tagliacozzo, on morí cap al 1265. Fou sebollita a l'església de San Giovanni Val dei Varri, vora el monestir, però les restes foren portades a la de San Francesco de Tagliacozzo.
Se'l considera com el probable autor de l'himne Dies irae. A més, escrigué:
També escrigué dos poemes en llaor del sant d'Assís.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
