Oncle

Un oncle, tio o tiet,^[1][2] és el germà i la tia o tieta^[3] la germana del pare o la mare. Jurídicament, formen part dels graus de parentiu de tercer grau, iguals com els nebots, els besavis i els besnets.^[4] En molts països, el dret familiar i social, el grau de parentiu determina certs drets, com ara absència justificada a la feina^[4] així com l'impost sobre successions i donacions.^[5] Un oncle valencià és el cosí del pare o de la mare.^[6]

«Tio» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Tio (prefix)».

També s'utilitza aquest terme per a referir-se a una relació d'afecte i respecte amb un adult que no és estrictament un familiar però que és molt proper però per la diferència d'edat no es fa servir directament el nom.^[7] Altres llengües tenen termes diferents segons es tracti de la branca paterna o materna. El sistema de parentiu indica quina terminologia es fa fer servir.^[8]

La paraula prové del llatí auunculus, on significa oncle matern.^[9][10]

Sistemes de parentiu

L'antropòleg Lewis Henry Morgan (1818-1881) va classificar els sistemes de parentiu i va batejar el sistema més comú a Occident «parentiu esquimal».^[11] S'hi diferencia segons el gènere però no segons la branca familiar. Oncle o tia s'hi fan servir indiferentment per als germans i germanes dels pares, així com llurs conjuges.^[8] Tot i això, estudis més recents han demonstrat que el sistema esquimal era molt més complex, i que el terme és qüestionable.^[12]

Segons Morgan, a Hawaii i les illes de l'oceà Pacífic només es distingeix entre les generacions i només hi ha una paraula per qualsevol persona de proximitat de la generació dels pares.^[8] A Sudan i Turquia, ans al contrari hi ha fins a catorze termes diferents, segons el grau de parentat i el lineatge.^[8] Altres grups tenen una terminologia patrilineal, com els omaha, o matrilineal com els crows.^[11]

Referències

1. Pla Nualart, Albert. «Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda». Ara, 09-05-2011. [Consulta: 20 desembre 2023].
2. S. Reig, Eugeni «Oncle, tio i tiet: Clar i en valencià». El Punt Avui, 04-04-2011.
3. «tiet | tieta». ésAdir. [Consulta: 20 desembre 2023].
4. «Permisos, llicències, autoritzacions i comunicacions». Govern de les Illes Balears. [Consulta: 28 abril 2024].
5. Guia pràctica de l’impost sobre successions i donacions (pdf). Barcelona: Agència Tributària de Catalunya, 21 de desembre de 2023, p. 23-24.
6. «Oncle». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oncle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Tractament que es dona a certs parents per respecte. a) Al padrastre, els fillastres el tracten d'oncle (Priorat).—b) A les persones d'edat, encara que no sien parents, els diuen oncle (Ll., Segrià, Novelda).—c) A certs pobles de Mallorca es conserva la forma onclo aplicada al germà del pare o de la mare si és capellà o de família senyorial; si no és senyor o capellà, li donen el nom més vulgar de conco (Llucmajor).»
8. O'Neil, Dennis. «The Nature of Kinship: Kin Naming Systems (Part 1)[La classe de parentat: Sistemes de denominació de parentiu]». [Consulta: 28 abril 2024].
9. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «oncle». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 654. ISBN 9788441225169.
10. Seva i Llinares, Antoni (ed.). «auunculus». A: Diccionari Llatí-Català (en llati, català). 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 178. ISBN 978-84-7739-631-4.
11. Morgan, Lewis Henry. Systems of consanguinity and affinity of the human family (en anglès). facsímil en línia. Washington: Smithsonian Institution, 1870.
12. Fainberg, L.; Hughes, Charles C. «On the Question of the Eskimo Kinship System». Arctic Anthropology, 4, 1, 1967, pàg. 244–256. ISSN: 0066-6939.

Viccionari