Part de l'eix del cos de les plantes superiors d'on surten les fulles From Wikipedia, the free encyclopedia
La tija, caule o fust[1] és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives. La tija és un òrgan habitualment aeri que creix cap a la llum i porta una gemma terminal que s'encarrega del seu allargament. Té la missió de suportar les fulles i les flors i és responsable del transport dels nutrients entre la rel i la resta d'òrgans de la planta.[2]
 |
Per a altres significats, vegeu «Tija (desambiguació)». |
La tija normalment està dividida en nusos i entrenusos,[3] els nusos tenen borrons que desenvolupen una o més fulles, inflorescències, pinyes de coníferes, arrels, altres tiges, etc. L'entrenús és la distància entre un nus i l'altre. Hi ha plantes la tija de les quals té els entrenusos molt curts, la qual cosa fa que les fulles es trobin en forma de roseta arran de terra; en aquest cas la planta s'anomena acaule.
La tija pot prendre diferents peculiaritats. El tronc dels arbres és una tija lignificada i de grans dimensions.[4] La canya, en canvi, és una tija aèria, fistulosa, balmada amb envans transversals als nusos, lignificada i de grans dimensions de les poàcies (plantes gramínies) o bé la tija buida d'altres plantes.
Les tiges subterrànies s'anomenen rizomes i generalment acumulen substàncies de reserva.
Les tiges acostumen a ser de forma cilindrocònica i amb simetria radial. Des de la germinació tenen geotropisme negatiu i fototropisme positiu.
Filogenèticament deriven del caulicle (petita tija) de l'embrió,[5] que continua creixent a causa de l'activitat de l'àpex vegetatiu.
Podem trobar dues menes de rames: els braquiblasts, de creixement limitat, amb els entrenusos molt curts i les fulles molt aproximades; i els macroblasts, de creixement il·limitat, amb entrenusos llargs i les fulles espaiades.
En les plantes vasculars la ramificació té lloc a partir d'una tija principal, de la qual s'originen tiges laterals. Trobem dos tipus bàsics de ramificació:
Les plantes superiors tenen longevitats molt variables que poden anar des dels pocs dies d'algunes herbes del desert que només broten en època de pluges, fins als anys d'algunes coníferes (com el Pinus aristata) que pot viure més enllà de 4.500 anys. Amb tot, trobem els següents patrons:
Popularment la tija o tronc d'una planta o arbre rep els noms de cama i peu.
Hi ha milers d'espècies amb tiges amb interès econòmic. Les tiges proporcionen alguns cultius importants de primera necessitat, com ara patata i el taro (Colocasia esculenta).[11] La canya de sucre té tiges d'on s'extreu el sucre. El sucre dels aurons s'obté també dels troncs d'aquests arbres. D'algunes hortalisses se n'aprofiten les tiges com en els espàrrecs, del bambú (només els brots tendres), els cladodis dels nopals, les cols i de la Eleocharis dulcis.[12] L'espècia culinària canyella és l'escorça d'un tronc d'arbre. La cel·lulosa dels troncs d'arbre és un additiu alimentari en el pa, formatge parmesà ratllat, i altres aliments processats. La goma aràbiga és també un additiu alimentari important obtinguts a partir de l'exsudat dels troncs d’Acacia senegal. El xiclet té com a ingredient principal la goma de mastegar, que s'obté de la saba dels troncs del sapote (Manilkara zapota).[13]
També hi ha molts medicaments obtinguts a partir de tiges com per exemple la quinina de l'escorça de l'arbre de la quina, la càmfora destil·lada a partir de la fusta del camforer (Cinnamomum camphora), i el relaxant muscular curare de l'escorça d'algunes plantes dels gènere Strychnos.
La fusta és utilitzada de múltiples maneres, per exemple, en edificis, mobles, vaixells, avions, vagons, instruments musicals, materials esportius, travesses de ferrocarrils, pals per a tanques, escuradents, taüts, barrils, joguines, eines com mànecs, marcs de quadres, carbó vegetal i llenya. La pasta de fusta és àmpliament utilitzada per fer paper, cartró, cel·lulosa, cel·lofana, alguns plàstics i tèxtils, com el raió. Les tiges de bambú tenen centenars d'usos, incloent-hi el paper, edificis, mobles, vaixells, instruments musicals, de pesca i bastides.
L'ambre és la saba fossilitzada de troncs d'arbres relictes, i actualment s'utilitza per a fer joies a la vegada que pot contenir animals antics interessants per a la ciència. Les resines d'algunes fustes de coníferes s'utilitzen per a produir trementina. L'escorça de diferents arbres s'utilitza sovint com a fertilitzant i en alguns sistemes de cultiu per a plantes. També és l'hàbitat natural de molts líquens.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
