Tiberio Fiorilli, (Nàpols, 9 de novembre de 1608 − París 7 de desembre de 1694),[1] va ser un actor italià de la commedia dell'arte, que va crear el personatge Scaramouche. Va ser especialment popular a França, on era director del Teatre Italià de París.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1608 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 7 desembre 1694 (86 anys) París |
| Sepultura | església de Sant Eustaqui de París |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre |
 | |
Va actuar en el teatre italià i, per raons desconegudes, l'any 1640 va marxar a París, potser afegit a una companyia teatral itinerant. Va freqüentar la Cort del rei Lluís XIII, perquè la reina havia vist una obra seva i li va agradar. Es diu que una vegada, el delfí, futur rei Lluís XIV, que aleshores era un infant, estava plorant i Fiorilli el va aconseguir distreure amb les seves actuacions i ganyotes. El rei va quedar tan satisfet que Fiorilli es va convertir en el divertiment indispensable del noi i en qualsevol moment el demanava. A partir d'aquell dia, va rebre l'ordre d'anar a la cort cada vespre per divertir el príncep, cosa que va fer molt popular la figura de Scaramouche. A partir d'aquí el personatge es va incorporar als ja coneguts de la Commedia dell'arte. El rei el va protegir fins al final de la seva vida.[2]
L'estil de Fiorilli era diferent d'altres actors de la Commedia dell'arte. Es va treure la màscara que portava i utilitzava l'expressivitat del seu rostre per potenciar el seu paper. Tenia uns ulls grans i unes celles poblades i el seu nas llarg contribuïa a donar-li expressivitat. Portava a més uns espessos bigotis que emmarcaven les comissures de la boca i una perilla fina i curta. Aquesta forma d'actuació va influir en Molière i sembla que els dos actors van establir una estreta relació durant els anys que van compartir els mateixos teatres.[3]
A la dècada de 1670, Fiorilli va representar Scaramouche a Londres amb gran èxit. Tenia una gran flexibilitat corporal, i a les seves actuacions incorporava la dansa i les acrobàcies. Se sap que als 80 anys encara tenia la capacitat de simular una puntada de peu a la cara d'un altre actor. Va morir a París i està enterrat a l'Església de Sant Eustaqui.[1]
Obres sobre Scaramouche
- Angelo Constantini, dit Mezzetin, va escriure unaVie de Scaramouche ben documentada (Paris 1695 i Brussel·les 1699).
- Rafael Sabatini va escriure un novel·la titulada Scaramouche, lliurement inspirada en Fiorelli (1921)
- Scaramouche (pel·lícula de 1923) pel·lícula de Rex Ingram amb Ramon Novarro i Alice Terry, adaptació de la novel·la
- Scaramouche (pel·lícula de 1952) pel·lícula de George Sidney amb Stewart Granger, Janet Leigh, Eleanor Parker i Mel Ferrer, adaptació de la novel·la.
Referències
Font
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
