Tetracarbonil de níquel

El tetracarbonil de níquel és un compost organometàl·lic amb la fórmula Ni(CO)₄. És un líquid volàtil que es descompon fàcilment en Ni i CO. La seva toxicitat és elevada i s'absorbeix per via respiratòria i cutània. S'elimina parcialment per via urinària en forma de Ni inorgànic.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Tetracarbonil de níquel

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	169,915 Da
Rol	antineoplàstic, cancerigen, tòxic per al desenvolupament i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₄NiO₄
SMILES canònic	Model 2D [C-]#[O+].[C-]#[O+].[C-]#[O+].[C-]#[O+].[Ni]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,32 g/cm³ (a 63 °F)
Solubilitat	0,05 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Punt de fusió	−25 ℃ −19,3 ℃
Punt d'ebullició	43 ℃ (a 760 Torr) 43 ℃ (a 101,325 kPa)
Pressió de vapor	315 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit inferior d'explosivitat	2 % (V/V)
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	0,007 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
Punt d'inflamabilitat	−4 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens)
IDLH	13,96 mg/m³
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Identificador Kemler	663
Altres
líquid inflamable de la classe IB

És un producte intermedi en el procés Mond de purificació del níquel.

Síntesi

Història

El Ni(CO)₄ va ser sintetitzat la primera vegada l'any 1890 per Ludwig Mond per la reacció directa de níquel metàl·lic amb monòxid de carboni. Aquest treball pioner va donar lloc a la creació de diferents compostos metall-carbonil com ara els de manganès, vanadi, ferro o cobalt.

Procés Mond

A 323K (50 °C), el monòxid de carboni es fa passar per sobre de Níquel impur. A una temperatura moderada, Ni(CO)₄ es descompon donant CO i Ni metàl·lic. Aquestes dues reaccions formen la base del procés Mond per a la purificació del Níquel.

Toxicitat

Una concentració atmosfèrica de 30 ppm és perillosa per l'home.

La intoxicació per Ni(CO)₄ es manifesta inicialment amb cefalees, nàusees i vòmits. Aquests símptomes desapareixen entre les 12 i les 24 hores després de d'haver finalitzat l'exposició. De 12 a 36 hores després apareixen els símptomes de pneumònia química i l'edema de pulmó. En els casos fatals la mort es dona entre els 5 i 15 dies. En les autòpsies es revela que els òrgans principals afectats són els pulmons i el cervell.

El Tetracarbonil Níquel ja no es considera un agent cancerigen, no obstant altera la síntesi de RNA (àcid ribonucleic).

Perillositat

Perill físic

El vapor és més dens que l'aire i pot estendre's arran de terra; possible ignició en punt distant.

Perill químic

Pot explotar per escalfament intens a 60 °C. La substància pot incendiar-se espontàniament en contacte amb l'aire. La substància descompon en presència d'àcids donant vapors tòxics de monòxid de carboni.

Referències