From Wikipedia, the free encyclopedia
Teràpia dialèctica de la conducta (TDC) (més coneguda amb el sigls en anglès DBT derivades de dialectical behavior therapy) és una teràpia dissenyada per ajudar les persones a canviar patrons del comportament que no són útils, com l'autolesió, pensament suïcida, i abús de substàncies.[1] Serveix per a ajudar les persones a augmentar el seu control emocional i cognitiu primer en aprendre a reconèixer els factors que desencadenen la reacció i segon a aprendre a avaluar amb quines habilitats poden afrontar la seqüència d'esdeveniments, pensaments, sentiments i comportaments per ajudar a evitar reaccions indesitjades. TDC es basa en la idea que als pacients els manquen les habilitats necessàries d'afrontament, el qual els impedeix ser capaços d'afrontar el funcionament del dia a dia de forma adequada.
  | |
| MeSH | D000077252 |
|---|---|
TDC és una forma modificada de la teràpia cognitiva de la conducta que va ser desenvolupada a la darreria dels anys 70 per Marsha M. Linehan, una psicòloga de la Universitat de Washington, per tractar persones amb trastorn límit de la personalitat (TLP) i individus amb tendències cròniques suïcides.[2] Tot i que la recerca en la seva efectivitat per tractar altres condicions ha estat molt limitada, actualment es tracta una varietat de problemes psicològics: traumatismes crani-encefàlics, trastorns alimentaris i trastorns d'humor.[3][4] Unes recerques (1999, 2008) també suggereixen que sigui eficaç amb supervivents d'abús sexual i dependència química.[5][6]
TDC combina tècniques cognitives de la conducta estàndards per la regulació de les emocions i avaluació de la realitat amb els conceptes de tolerància a l'angoixa, acceptació i consciència focalitzada o mindfulness derivada de la pràctica meditativa budista. TDC és la primera teràpia que ha estat experimentalment demostrada per la seva eficàcia tractant trastorn límit de la personalitat (TLP).[7][8] El primer assaig clínic de TDC va mostrar menors tendències suïcides, hospitalitzacions psiquiàtriques i abandonaments del tractament en comparació als tractaments habituals.[4][9]
Linehan va observar esgotament (burn-out) en els terapeutes després d'afrontar-se a pacients no motivats que rebutjaven cooperar per un tractament satisfactori. En la seva primera observació va reconèixer que els pacients amb tendències suïcides cròniques havien estat criats en ambients profundament invalidants i, per tant, requerien un entorn de gran afecte i estimació i d'alguna manera una acceptació incondicional per a desenvolupar una aliança terapèutica satisfactòria.[a] La seva segona idea implicava la necessitat d'un compromís proporcional dels pacients, que havien d'acceptar el seu nivell de disfunció emocional.
TDC s'esforça a fer-li veure al pacient que el terapeuta és un aliat en comptes d'un adversari en el tractament de problemes psicològics. Així, el terapeuta intenta acceptar i validar els sentiments del pacient en qualsevol moment, això no obstant, sempre li diu clarament quan alguns sentiments i algunes conductes estan distorsionades i li mostra millors alternatives.[4]
TDC té tres components:
Cap component s'utilitza per separat; el component individual es considera necessari per evitar que tendències suïcides o emocions incontrolades interrompin les sessions en grup, mentre que les sessions en grup ensenyen les habilitats úniques de TDC, mentre proveeixen un espai de pràctica per controlar les emocions i conductes en un entorn social.
Mindfulness és un dels conceptes centrals darrere tots els elements de TDC. És considerat com el fundament de les altres habilitats ensenyades en TDC, perquè ajuda els individus a acceptar i tolerar les fortes emocions que senten quan canvien els seus hàbits o s'exposen a situacions incòmodes. El concepte de mindfulness i els exercicis de meditació deriven de la pràctica budista tradicional, encara que la versió que s'ensenya a TDC no conté cap concepte religiós. En aquest tipus de teràpia, és la capacitat de prestar atenció, sense jutjar, en el moment present; de viure en el moment, d'experimentar les emocions i sensacions que es viuen de forma plena però amb perspectiva.
Molts tractaments de malalties mentals es concentren en canviar els esdeveniments i circumstàncies estressants, com afrontar la mort d'una persona estimada, perdre la feina, una malaltia seriosa, atacs terroristes o altres esdeveniments traumàtics.[13] Però s'hi presta molt poca atenció a acceptar, trobar el sentit i tolerar l'ansietat. La teràpia dialèctica de la conducta emfatitza aprendre a conviure amb el dolor de manera hàbil.
Les habilitats de tolerància a l'ansietat constitueixen un desenvolupament natural del mindfulness de TDC. Tenen a veure amb la capacitat d'acceptar-se, sense jutjar, un mateix i la situació actual. Com que es pretén no jutjar, no es tracta de donar per bona o dolenta una situació. L'objectiu és tornar-se capaç de reconèixer de manera calmada situacions negatives i el seu impacte, en comptes d'angoixar-se o amagar-se d'aquestes situacions. Això permet als individus prendre decisions sàvies sobre si volen actuar o no i com volen actuar, en comptes de caure en les reaccions intenses, desesperades i habitualment destructives que formen part del trastorn límit de la personalitat.[12]
Això és una habilitat en la qual la persona es comporta d'una manera agradable i amable amb si mateixa: es fa alguna cosa que faci sentir-se bé i tranquil en moments d'ansietat o agitació.[12] Exemples d'aquesta activitat són escoltar música tranquil·la o fer exercicis de respiració.
Pensar sobre les coses positives i negatives de no tolerar l'ansietat.[12]
Deixar de lluitar contra la realitat. Acceptar la situació en què un es troba tal com és.[12]
Canviar la ment cap a l'estadi d'acceptació. S'hauria d'utilitzar amb acceptació radical.[12]
Estar disposat i obert a fer allò que sigui efectiu. Deixar anar l'estadi de premeditació que va en contra de l'acceptació. Fixar l'atenció en l'objectiu que un es marca.[12]
Els individus amb trastorn límit de la personalitat i els individus amb tendències suïcides habitualment són emocionalment intensos i làbils. Poden estar enfadats, intensament frustrats, deprimits o angoixats. Aquests clients es poden beneficiar de l'ajuda per a aprendre a controlar les pròpies emocions. Algunes habilitats de la teràpia dialèctica de la conducta per controlar les emocions són:[14][15]
Els patrons de resposta interpersonal que s'ensenyen a TDC són molt similars als que s'ensenyen en moltes classes de reafirmació personal. Inclouen estratègies efectives per preguntar-se el que un vol, dir que no i afrontant conflictes interpersonals.
Els individus amb trastorn límit de la personalitat normalment posseeixen bones habilitats interpersonals en un sentit ampli. Els problemes apareixen en l'aplicació d'aquestes habilitats en situacions específiques. Un individu pot ser capaç de descriure eficaçment seqüències de conducta quan ho discuteix amb una altra persona que pateix una situació problemàtica, però pot ser completament incapaç de generar o portar a la pràctica una seqüència de conducta similar quan ha d'analitzar la seva pròpia situació.
El mòdul de l'efectivitat interpersonal es concentra en situacions en què l'objectiu és canviar alguna cosa o resistir els canvis que alguna persona li vol imposar (aprendre a dir que no). Les habilitats que s'ensenyen estan pensades per maximitzar les probabilitats que els objectius d'una persona en una situació específica es compleixin, sense danyar al mateix temps la relació amb aquella persona o el respecte per un mateix.
Són targetes amb un format concret per aquesta funció que ajuden a seguir els comportaments que interfereixen a la teràpia i impedeixen el progrés del pacient. Les targetes diàries es poden emplenar diàriament, diversos cops al dia o bé un cop per setmana. L'important d'aquesta eina és la pràctica constant.
L'anàlisi de cadena és una forma d'anàlisi funcional del comportament però amb una major concentració en els esdeveniments seqüencials que formen la cadena de la conducta.[16]
L'entorn del grup implicat exerceix un paper clau en l'efectivitat de TDC.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
