Tannhäuser (Wagner)

Tannhäuser i el torneig de cant del Wartburg (en alemany: Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg) o, més breument, Tannhäuser és una òpera romàntica en tres actes amb música i llibret en alemany de Richard Wagner, Op. 70.^[1]

L'article o secció necessita millores de format.

Tannhäuser

Títol original	Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg (de)
Forma musical	òpera
Compositor	Richard Wagner
Llibretista	Richard Wagner
Lletra de	Richard Wagner
Llengua original	alemany
Basat en	The Singers' Contest (en)  (Ernst Theodor Amadeus Hoffmann )
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	3 actes
Catalogació	WWV 70
Durada	uns 180 minuts
Lloc de la narració	Castell de Wartburg
Època d'ambientació	segle XIII
Versió	Dresden, París, Múnic, Viena, Bayreuth
Personatges	Landgravi Hermann, Tannhäuser, Wolfram von Eschenbach, Walther von der Vogelweide, Biterolf, Heinrich der Schreiber, Reinmar von Zweter, Elisabeth, neboda del Landgravi, Venus, Pastoret, Patges
Estrena
Estrena	1845
Escenari	1845 Königliches Hoftheater Dresden,

Està basada fonamentalment en dues llegendes alemanyes. Wagner va utilitzar principalment dues històries que apareixen en l'obra de Ludwig Bechstein,^[2] entre altres fonts: una d'elles és la llegenda del cavaller Tannhäuser i l'altra és l'anomenada Der Sängerkrieg auf der Wartburg, és a dir el «concurs de cant del Castell de Wartburg». L'altra font és un episodi de Des Knaben Wunderhorn (Cants populars recopilats) (1805 - 1808) per Achim von Arnim i Celemens Brentano, anomenat Der Tannhäuser, on es relata la història del cavaller i de Venus. Wagner coneixia aquesta història des de la seva adolescència. Tanmateix, però, la impressió definitiva la va produir la visió del Wartburg, encara no restaurat, penjat sobre Eisenach, durant el viatge de tornada a Dresden, el 7 d'abril de 1842.

El torneig de cant havia tingut lloc el 1207, promogut pel landraf Hermann i en ell va prendre part Heinrich von Ofterdingen. D'ací l'estímul rebut per Wagner en veure, per primer cop a la seva vida, el lloc d'aquell esdeveniment. Les llicències de fer coincidir el Minnesänger amb el cavaller Denhauser i de dotar Elisabeth, la neboda del Landraf amb trets de la figura de Santa Isabel d'Hongria van permetre a Wagner donar forma al conflicte espiritual sobre el fons de la llarga pugna entre els Hohenstaufen i Roma que batega en la maledicció que el Papa fa contra Tannhäuser. L'estrena va arribar el 19 d'octubre de 1845 i desconcertà el públic de la première, format per cortesans i burgesos. Va agradar el final del primer acte amb el seu septet, també va agradar el conjunt del segon acte amb sabor a grand opéra, però el tercer va decebre. La "narració de Roma" que porta ja el segell del gran Wagner i és el cim de la òpera, va ser cantada sense comprensió ni dramatisme per Josef Tichatschek, que havi estat un Rienzi brillantíssim. El final va semblar inintel·ligible. Tanmateix, però, la situació va començar a canviar a partir de la tercera representació. La obra va quedar incorporada al repertori de la òpera de Dresden.

Versions

Tot i això, aquesta bonica òpera romàntica no va quedar mai acabada del tot. La que avui anomenem "versió de Dresden" amb obertura completa i l'escena del Venusberg concentrada en el diàleg de la deessa amb el seu cantaire, però amb el ballet només insinuat, no és exactament l'estrenada ja que el final fou revisat, si més no, en dues ocasions. Quan es va presentar l'oportunitat d'estrenar-la a Paris, naturalment en francès, Wagner va atendre a contracor els consells que introduís un ballet autèntic; però, amb tota la raó, es va negar rotundament a ubicar-lo enmig del torneig de cant i va decidir allargar l'escena de la gruta; hi va afegir la superba bacanal orquestral, va retocar i recompongué el duo i revisà l'orquestració en diverses parts i va comprimir les intervencions dels Minnesänger durant el torneig, deixant a Walther von der Vogelweide sense la seva intervenció solista. Però l'anomenada "versió de París" tampoc fou la darrera, ja que per la representació "model" de Múnic (1 d'agost de 1867), el poema fou re-traduït del francès a l'alemany i encara hi hagué més retocs en aquesta ocasió i també quan es va produir la reposició a Viena (22 de novembre de 1875). Aquí fou on Wagner va enllaçar l'obertura amb la "bacanal", eliminant el ritornello del "cor de peregrins". Tot i això, encara no en va quedar satisfet. Les darreres setmanes de la seva vida encara parlava de revisar L'Holandès Errant i Tannhäuser. La música escrita per a Paris és la primera composta per Wagner després d'acabar Tristan und Isolde i, en no ser autònoma com sí ho seria aviat la de Meistersinger, té les mateixes característiques harmòniques i tímbriques que el prodigiós Tristan i afegeix encara més confusió i barreja estilística a la versió de Dresden. També es pot acudir a la "versió mixta" (que s'acostuma a fer a Bayreuth), amb l'obertura completa seguida de la bacanal de Paris i tornar, més tard, a la versió de Dresden, mantenint, d'aquesta manera la intervenció de Walther von der Vogelweide.

La obra és una de les més populars de Wagner sobretot gràcies al molt afortunat cor de pelegrins. L'obertura, que ja enfronta els dos mons de l'obra, fou durant molt temps i és encara peça favorita de les sales de concerts. La introducció del segon acte té un bonic regust weberià i l'extensa del tercer, amb el resum del viatge a Roma, sembla gairebé un poema simfònic. L'anomenada "romança de l'estrella", que canta Wolfram és també molt coneguda; Pau Casals la interpretà molt en un arranjament per a violoncel sol. Una altra característica és que el personatge de Tannhäuser és el més difícil de cantar entre tots els escrits per Wagner per a tenor, ja que exigeix tres tipus de veus: una lírica amb amplada i puresa pel primer acte; una altra squillante pel segon; i una tercera decididament heroica per a la "narració de Roma", que demana, a més, una gran capacitat expressiva i dots d'actor notables. Així, tenors que han cantat Tristan i els dos Siegfrieds no han gosat a enfrontar-se a Tannhäuser. D'altra banda, la línia de cant de Wolfram és una raresa en Wagner, ja que no és dramàtica, sinó refinadament lírica. També és lírica Elisabeth, amb Sieglinde i Eva, segurament el personatge més "femení" en la galeria de les esplèndides heroïnes wagnerianes: la seva ària de sortida i la pregària del tercer acte són mostres conspícues de la qualitat cantable de la melodia en Wagner. Finalment, el Landgraf requereix un baix noble que reuneixi l'autoritat del governant i el tendre afecte de l'home cap a la seva fillola.^[1]

Personatges

• Hermann, Landgraf de Turíngia, baix
• Tannhäuser, tenor
• Wolfram von Eschenbach, baríton
• Walther von der Vogelweide, tenor
• Biterolf, baix
• Heinrich der Schreiber, tenor
• Reinmar von Zweter, baix
• Elisabeth, neboda de Hermann, soprano lírica
• Venus, soprano dramàtica o mezzo soprano
• Un pastoret, veu blanca (soprano o nen soprano)
• Quatre patges, dues sopranos i dues contralts
• Dames, peregrins, nobles

Discografia seleccionada

Any	Repartiment (Tannhäuser, Elisabeth, Venus, Wolfram, Landgrave, Walther)	Director, teatre i orquestra	Marca discogràfica
1930	Sigismund Pilinszky, Maria Müller, Ruth Jost-Arden, Herbert Janssen, Ivar Andrésen, Geza Belti-Pilinszky	Karl Elmendorff, Orquestra i cor del Festival de Bayreuth, Versió de Paris	Audio CD: Naxos, Cat: 8.110094-95
1941	Lauritz Melchior, Kirsten Flagstad, Kerstin Thorborg, Herbert Janssen, Emanuel List, John Dudley	Erich Leinsdorf, Orquestra i Cor del Metropolitan NY, Versió de Paris	Audio CD: Immortal Performances, Cat: IPCD 1101-3
1942	Lauritz Melchior, Helen Traubel, Kerstin Thorborg, Herbert Janssen, Alexander Kipnis, John Garris	George Szell, Orquestra i Cor del Metropolitan NY, Versió de Paris	Audio CD: Immortal Performances, Cat: IPCD 1053-3
1943	Max Lorenz, Maria Reining, Margarete Bäumer, Karl Schmitt-Walter, Ludwig Hoffmann, Walter Ludwig	Arthur Rother, Cor de la Deutsche Oper, Orquestra simfònica de la Ràdio de Berlin	Audio CD: BASF
1951	August Seider, Marianne Schech, Margarete Bäumer, Karl Paul, Otto von Rohr, Franz Klarwein	Robert Heger, Cor i orquestra de la Òpera estatal de Baviera, versió de Dresden	Audio CD: Membran 223055-370
1954	Ramon Vinay, Margaret Harshaw, Astrid Varnay, George London, Jerome Hines, Brian Sullivan	George Szell, Orquestra i Cor del Metropolitan NY, Versió de Dresden	Audio CD: Sony Classical, Cat: 886443900868
1954	Ramon Vinay, Gré Brouwenstijn, Herta Wilfert, Dietrich Fischer - Dieskau, Josef Greindl,Josef Traxel	Joseph Keilberth, Orquestra i cor del Festival de Bayreuth,Versió de Bayreuth	Audio CD: Archipel, Desert island Col. ARPCD 0280-3
1954	Ernst Gruber, Brünnhild Friedland, Dora Zschille, Hans Krämer, Kurt Rehm, Gerd Lutze	Gerhard Pflüger, Cor i orquestra simfònica de la Ràdio de Leipzig,	Audio CD: Walhall, Eternity Series WLCD 0222
1955	Wolfgang Windgassen, Gré Brouwenstijn, Herta Wilfert, Dietrich Fischer-Dieskau, Josef Greindl, Josef Traxel	André Cluytens, Orquestra i cor del Festival de Bayreuth, Versió de Bayreuth	Audio CD: Orfeo d'Or, Cat: C 643 043 D
1960	Hans Hopf, Elisabeth Grümmer, Marianne Schech, Dietrich Fischer-Dieskau, Gottlob Frick, Fritz Wunderlich	Franz Konwitschny, Cor i orquestra de la Òpera de l'Estat de Berlin, Versió de Dresden (versió de París en una petita secció de l'Acte II)	Audio CD: EMI, Cat: CMS 7 63214 2
1960	Hans Hopf, Leonie Rysanek, Irene Dalis, Hermann Prey, Jerome Hines, Robert Nagy	Georg Solti, Orquestra i Cor del Metropolitan NY, Versió de Paris	Audio CD: Walhall, Eternity Series, WLCD 0325
1961	Wolfgang Windgassen, Victoria de los Ángeles, Grace Bumbry, Dietrich Fischer-Dieskau, Josef Greindl, Gerhard Stolze	Wolfgang Sawallisch, Cor i orquestra del Festival de Bayreuth, Versió de Bayreuth	Audio CD: Orfeo d'Or, Cat: C 888 143 D
1962	Wolfgang Windgassen, Anja Silja, Grace Bumbry, Eberhard Wächter, Josef Greindl, Gerhard Stolze	Wolfgang Sawallisch, Cor i orquestra del Festival de Bayreuth, Versió de Bayreuth	Audio CD: Philips, Cat: 434 607-2
1963	Hans Beirer, Gré Brouwenstijn, Christa Ludwig, Eberhard Wächter, Gottlob Frick, Waldemar Kmentt	Herbert von Karajan, Cor i orquestra de la Òpera de l'Estat de Viena, Versió de Paris	Audio CD: Deutsche Grammophon, Cat: 457682
1964	Wolfgang Windgassen, Leonie Rysanek, Barbro Ericson, Eberhard Wächter, Josef Greindl, Gerhard Stolze.	Otmar Suitner, Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth, versió de Bayreuth	Audio CD: Golden Melodram.
1968	Wolfgang Windgassen, Birgit Nilsson, Birgit Nilsson, Dietrich Fischer-Dieskau,Theo Adam, Horst Laubenthal	Otto Gerdes, Cor i orquestra de la Deutsche Oper Berlin, Versió de Dresden, (versió de París en una petita secció de l'Acte II)	Audio CD: Deutsche Grammophon, Cat: 471 708-2
1970	René Kollo, Helga Dernesch, Christa Ludwig, Victor Braun, Hans Sotin, Werner Hollweg	Georg Solti, Orquestra Filharmònica de Viena, Cor de la Òpera de l'Estat de Viena, Versió de Paris	Audio CD: Decca, Cat: 470 810-2
1978	Spas Wenkoff, Dame Gwyneth Jones, Dame Gwyneth Jones, Bernd Weikl, Hans Sotin, Robert Schunk	Colin Davis, Cor i orquestra del Festival de Bayreuth, Versió de Bayreuth	DVD: DG, Cat: 073 4446
1985	Klaus König, Lucia Popp, Waltraud Meier, Bernd Weikl, Kurt Moll, Siegfried Jerusalem	Bernard Haitink, Cor i orquestra simfònica de la Ràdio de Baviera, Versió de Dresden	Audio CD: EMI, Cat: CMS 7 47296 8
1988	Plácido Domingo, Cheryl Studer, Agnes Baltsa, Andreas Schmidt, Matti Salminen, William Pell	Giuseppe Sinopoli, Philharmonia Orchestra, Royal Opera House chorus, Paris Version	Audio CD: Deutsche Grammophon, Cat: 427 625-2
2001	Peter Seiffert, Jane Eaglen, Waltraud Meier, Thomas Hampson, René Pape, Gunnar Gudbjörnsson	Daniel Barenboim, Orquestra Berlin Staatskapelle, cor de la Òpera de l'Estat de Berlin, Dresden Version (usa la versió de Paris Version de l'acte I excepte seqüència ballet)	Audio CD: Teldec, Cat: 8573 88064-2
2014	Peter Seiffert, Ann Petersen, Marina Prudenskaya, Peter Mattei, René Pape, Peter Sonn	Daniel Barenboim, Staatskapelle Berlin, Cor de la Òpera de l'Estat de Berlin, Versió de Dresden, (usa la versió de Paris de l'Acte I, Escena I, incloent-hi ballet)	DVD: Bel Air Classiques, ASIN: B0168HCVM8
2010	Stig Fogh Andersen, Tina Kiberg, Susanne Resmark, Tommi Hakala, Stephen Milling, Peter Lodahl	Friedemann Layer, Cor i orquestra de la Òpera Reial Danesa	2 DVD: DECCA, cat: 074 3390
2012	Robert Dean Smith, Nina Stemme, Marina Prudenskaya, Christian Gerhaher, Albert Dohmen, Peter Sonn	Marek Janowski, Cor i orquestra simfònica de la Ràdio de Berlin, versió de Dresden	Audio CD: Pentatone PTC 5186 405
2014	Torsten Kerl, Camilla Nylund, Michelle Breedt, Markus Eiche, Kwangchul Youn, Lothar Odinius	Axel Kober, Cor i orquestra del festival de Bayreuth, versió de Bayreuth	Audio CD: Opusarte OA CD9044
2020	Stephen Gould, Lise Davidsen, Elena Zhidkova, Markus Eiche, Stephen Milling	Valery Gergiev, Bayreuth Festival orchestra and chorus, Tobias Kratzer, stage director	DVD: Deutsche Grammophon, Cat:735760

Referències

1. Mayo Antoñanzas, Angel Fernando. Wagner. Obra completa comentada con discografía (en castellà). Segona edició, corregida i augmentada. Barcelona: Guías Scherzo - Ediciones Península, 05-2001, p. 135-141. ISBN 84-8307-167-3.
2. Ludwig., Bechstein,. Die Sagen von Eisenach und der Wartburg, dem Hörseelberg und Reinhardsbrunn. Kesselring, 1835.