Tal·leleu d'Eges

Taleleu o Tal·leleu (Líban, ca. 265 - Eges, Macedònia, actual Edessa, Grècia, 284), en llatí Thalelaeus o Thallelaeus, en grec antic Θαλέλαιος o Θαλλέλαιος era un metge cristià, que va morir com a màrtir. És venerat com a sant per tota la cristiandat.

Tal·leleu d'Eges

Carrer de l'antiga Eges, lloc del martiri de Tal·leleu
Biografia
Naixement	Θαλέλαιος o Θαλλέλαιος, Zalélaios o Zallélaios 265 (Gregorià) Jerusalem
Mort	284 (Gregorià) (18/19 anys) Eges (Macedònia), actual Edessa (Grècia)
Sepultura	S. Agatònic (Constantinoble), restes perdudes
Activitat
Ocupació	metge
Període	Imperi Romà
màrtir
sant
Celebració	Tota la cristiandat
Festivitat	20 de maig
Iconografia	Com a màrtir, amb un pot a les mans

Alexandre i Asteri d'Eges

Biografia
Naixement	265 (Gregorià) Jerusalem
Mort	284 (Gregorià) (18/19 anys) Eges (Macedònia), actual Edessa (Grècia)
Es coneix per	Soldats, màrtirs amb Tal·leleu
Activitat
Ocupació	metge
Període	Imperi Romà
màrtirs
sant
Celebració	Tota la cristiandat
Festivitat	20 de maig
Iconografia	Com a màrtirs

Biografia

Nascut a la regió del Mont Líban a Fenícia. El seu mestre fou un metge de nom Macari que havia estat nomenat Arquiatre. Va donar ple suport als cristians i com a metge va gaudir de gran reputació i algunes de les seves guaricions van ser considerades miraculoses. Especialment era caritatiu amb els pobres, tant si eren pagans com cristians, als que no cobrava la seva atenció.

Vivia en el temps dels emperadors Carí i Numerià i en la persecució d'aquesta època fou empresonat per Tiberi, governador d'Edessa (Grècia), i es diu que va ser alliberat de manera miraculosa; després Teodor, governador d'Eges a Cilícia el va empresonar, el va torturar i finalment executar l'any 284.

Veneració

Les esglésies romana i ortodoxes celebra la seva memòria el 20 de maig. Les relíquies foren portades a l'església de Sant Agatònic de Constantinoble, d'on desaparegueren quan la invasió turca.

Llegenda del martiri

Segons la llegenda, fou condemnat a la tortura, però els seus botxins, Alexandre i Asteri no van obeir l'ordre i, en ésser detinguts, es van declarar també cristians i foren decapitats. També són venerats com a màrtirs, el mateix dia que Tal·leleu.

Després de diversos intents de decapitar Tal·leleu, finalment el van ofegar. Quan els botxins anunciaren al prefecte que l'havien llençat al mar, Tal·leleu aparegué viu davant seu. Ordenà llavors que fos llençat a les bèsties salvatges, però aquestes no l'atacaren i, al contrari, s'aclucaven als seus peus i li llepaven les mans. En veure-ho, la multitud començà a invocar el Déu de Tal·leleu i li demanà pietat, i, prenent el botxí, el llençaren ells mateixos a les feres, que sí que l'atacaren.

Finalment, el prefecte ordenà matar Tal·leleu amb l'espasa, i morí degollat.^[1]