Takedaïta

La takedaïta és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del professor de l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Tòquio, Hiroshi Takeda (1934-).

Takedaïta
Takedaïta massiva
Fórmula química	Ca₃[BO₃]₂
Epònim	Hiroshi Takeda
Localitat tipus	mina Fuka, Bicchu-cho, Takahashi City, Prefectura d'Okayama, Regió de Chugoku, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AA.40
Dana	24.3.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	c = 11,85Å;
Color	blanc a gris clar
Duresa	4,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,726 nε = 1,630
Birefringència	δ = 0,096
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1993-049
Any d'aprovació	1993
Símbol	Tkd
Referències	[1]

Característiques

La takedaïta és un borat de fórmula química Ca₃[BO₃]₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls granulars, de fins a 0,8 mil·límetres.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la takedaïta pertany a «06.AA - Monoborats, BO₃, sense anions addicionals; 1(D).» juntament amb els següents minerals: sassolita, nordenskiöldina, tusionita, jimboïta i kotoïta.

Formació i jaciments

És un mineral rar, format probablement per la reacció de líquids rics en bor entre pedra calcària cristal·lina i skarns de gehlenita-spurrita. Va ser descoberta l'any 1993 a la mina Fuka, a Bicchu-cho, a la ciutat de Takahashi, a la Prefectura d'Okayama (Honshū, Japó), l'únic lloc on ha estat trobada, on es troba associada a altres minerals com: frolovita, nifontovita, olshanskyitae, pentahidroborita, sibirskita i calcita.^[2]

Referències

1. «Takedaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juny 2016].
2. «Takedaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 juny 2016].