pel·lícula de 1969 dirigida per Bob Fosse From Wikipedia, the free encyclopedia
Sweet Charity és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Bob Fosse i estrenada el 1969. Ha estat doblada al català.[1]
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Bob Fosse |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Alexander Golitzen George C. Webb Jack D. Moore |
| Producció | Robert Arthur |
| Guió | Peter Stone (adaptació del llibret de Neil Simon per la versió escènica de Bob Fosse i adaptació de un guió original de Federico Fellini, Tullio Pinelli i Ennio Flaiano del film Les Nuits de Cabiria, 1957) |
| Música | Cy Coleman |
| Fotografia | Robert Surtees |
| Muntatge | Stuart Gilmore |
| Vestuari | Edith Head |
| Productora | Universal Pictures |
| Distribuïdor | Universal Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1969 |
| Durada | 149 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Nova York |
| Color | en color |
| Pressupost | 20 milions $ |
| Descripció | |
| Basat en | Les nits de la Cabiria |
| Gènere | musical |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
        
| |
A Nova York, la deliciosa i somniadora Charity fa de ganxo a la sala de ball Fandango i, malgrat les seves perpètues decepcions sentimentals, espera sempre, un dia, «ser estimada d'un amor verdader» pel que serà l'home de la seva vida. La seva recent malaventura, que li ha valgut de ser desposseïda de tots els seus estalvis i empesa per «Charlie, el seu gran amor» de dalt d'un pont a un estany de Central Park, no la desanima i continua creient en el demà… Després d'haver passat, segons ella, una vesprada de somni (que ha acabat tancada en un guarda-roba) amb la gran estrella de cinema Vittorio Vitale, una avaria d'ascensor li fa conèixer Oscar Lindquist, un tímid agent de seguretat. En principi en guàrdia quan aquest el convida per a un passeig, Charity no triga a enamorar-se bojament del simpàtic Oscar… [2]
La realització de la pel·lícula va demanar dels mitjans excepcionals com, per exemple, de buidar el barri de Wall Street a Manhattan per filmar l'alegre exhibició de Charity-MacLaine, cap de les majorettes al capdavant de la seva banda de músics-ballarins. La coreografia de Bob Fosse és clàssica i el seu domini de director de ballet és evident. Es pot tanmateix lamentar l'absència d'un company masculí d'envergadura per donar la rèplica a l'estrella, ja que en les episòdiques trobades amb Ricardo Montalban o amb Sammy Davis Jr. en guru hippy, manquen ocasions fallides per a grans duos coreogràfics o vocals. John McMartin, travat pel seu personatge d'Oscar, el promès timorat, no executa el menor ball i interpreta només l'aire de Sweet Charity . És el que pot explicar el fracàs de la pel·lícula: Shirley MacLaine apareix més aviat com l'estrella de la tropa de Bob Fosse i, en aquell temps, el renom del coreògraf amb el gran públic potser no era encara molt gran. Queda la imatge inventiva d'Edith Head per als vestits, sense oblidar les impecables coreografies com el ballet enrabiat There's Gotta Be Something Better Than This de Charity amb les seves amigues Nickie (Chita Rivera) i Hélène (Paula Kelly) o la de l'happening The Rhythm of Life del gran guru Big Daddy i de les seves ovelles sota els efluvis de marihuana en una església-garatge. El personatge de Charity, inspirat pel de Giulietta Masina, heroïna dels Nits de Cabiria de Fellini, recorda més dos papers de noies lleugeres que Shirley MacLaine va tenir anteriorment: Ginnie a Com un torrent (1958) i Irma la dolça (1963).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
