From Wikipedia, the free encyclopedia
Susan C. Faludi (Nova York, 18 d'abril de 1959) és una periodista i autora nord-americana, guanyadora del Premi Pulitzer de reportatge divulgatiu el 1991, gràcies al seu informe sobre el grau d'influència de Safeway Stores, Inc., que, segons el comitè del Premi Pulitzer, mostrava els "costos humans de les altes finances". Aquell mateix any publicaria també Reacció: La guerra no declarada contra les dones americanes, en què sosté que els mitjans distorsionen les notícies sobre les dones i promouen així el manteniment de la reacció.[1]
(2008) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 abril 1959 (65 anys) Queens (Nova York) |
Formació | Universitat Harvard Yorktown High School |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, periodisme i feminisme |
Ocupació | escriptora, periodista, activista pels drets de les dones, feminista |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Russ Rymer |
Premis | |
| |
Lloc web | susanfaludi.com… |
És autora de Stiffed: The Betrayal of the American Man; The Terror Dream: Myth and Misogyny in an Insecure America, i Backlash: The Undeclared War Against American Women, que va obtenir el premi nacional de la crítica en la categoria de no-ficció i s'ha convertit en un clàssic del feminisme. El seu últim llibre, A la cambra fosca, el primer publicat en català, són unes memòries sobre el seu pare transgènere i una meditació al voltant de la identitat des de diversos punts de vista. Ha obtingut el Premi Kirkus de no-ficció 2016.
Faludi va néixer en una família jueva a Queens en 1959 i va créixer a Yorktown Heights, Nova York. La seva mare era un mestressa de casa i periodista. El seu pare és un fotògraf que va emigrar d'Hongria, després de sobreviure a l'Holocaust. Viu amb l'autor Russ Rymer.
Faludi es va graduar de la Universitat Harvard en 1981, on va treballar com a editora en cap per a The Harvard Crimson i es va convertir en periodista. Ha escrit per a The New York Times, Miami Herald, Atlanta Constitution (més tard The Atlanta Journal-Constitution), San Jose Mercury News i The Wall Street Journal, entre altres publicacions. I col·labora habitualment amb The New Yorker, The Wall Street Journal, The New York Times, Los Angeles Times i The Nation, entre d'altres.[1]
En els anys 1980, va publicar articles sobre feminisme i l'aparent resistència envers el moviment. Veient sorgir un patró, Faludi va començar a escriure Reacció. La guerra no declarada contra la dona moderna, publicat a finalitats de 1991.
És reconeguda al seu país natal com una gran escriptora de la tercera onada del feminisme. Faludi ha rebutjat el reclam proposat pels crítics que existeix una "ortodòxia feminista rígida i monolítica", observant en resposta que ha estat en desacord amb Gloria Steinem sobre la pornografia i amb Naomi Wolf sobre l'avortament.[8]
Com Gloria Steinem[9][10] i Camille Paglia, Faludi ha criticat l'obscurantisme estès en la teorització acadèmica feminista.[11] També ha caracteritzat la "història d'amor del feminisme acadèmic amb el deconstruccionisme com "desdentat" i va advertir que "distreu d'un compromís constructiu amb els problemes del món públic."
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.