Supercúmul de la Verge

El supercúmul de Virgo, o supercúmul local és un supercúmul de galàxies situat al supercúmul de Laniakea que conté al Grup Local i, per tant, a la Via Làctia. Té una forma de disc aplanat amb un diàmetre d'uns 200 milions d'anys llum. Conté uns 100 cúmuls i agrupacions de galàxies i està dominat pel cúmul de Virgo a prop del seu centre. El nostre Grup Local està situat en un extrem i s'acosta cap al cúmul de Virgo.

Supercúmul de la Verge
Tipus	supercúmul
Descobert per	Gérard de Vaucouleurs
Data de descobriment	1953 , Estats Units d'Amèrica
Epònim	cúmul de la Verge
Cos pare	Laniakea
Cossos fills	Grup Local Ursa Major Cluster (en) Grup M101 Canes II Group (en) M74 Group (en)
Constel·lació	Verge
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Desplaçament cap al roig	cap valor
Diàmetre	110.000.000 a. ll.
Ascensió recta (α)	12h 31m 0s[1]
Declinació (δ)	12° 24' 0''[1]
Part de	Laniakea
Format per	Grup Local Cúmul del Forn cúmul de la Verge Grup Maffei 1 Cúmul d'Eridà Grup M94 Grup de l'Escultor Grup M81 Grup M96 Centaurus A/M83 Group (en) NGC 1023 Group (en) Local Sheet (en)

Representació de les galàxies més properes en el pla supergalàctic.

Observant l'efecte gravitatori global del cúmul sobre les diferents galàxies s'estima la massa total del supercúmul en unes 10¹⁵ masses solars (2 × 10⁴⁶ kg). Com la seva lluminositat és massa petita per explicar aquesta massa, es creu que bona part del supercúmul està format per matèria fosca. Cap al centre del supercúmul s'ha detectat una anomalia gravitatòria coneguda com el Gran Atractor.

Es sospita que, igual que els cúmuls s'agrupen en supercúmuls, els supercúmuls s'agrupen en hipercúmuls. Aquests hipercúmuls serien la segona estructura més gran de l'univers, després de la Gran Barrera.

Vegeu també

• Buit local

Referències

1. Afirmat a: SIMBAD.