Saint Catharines
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
St. Catharines és un municipi d'Ontario (Canadà).[1] És la ciutat més gran de la Regió Municipal de Niàgara (Regional Municipality of Niagara). El 2016 tenia 133.113 residents. Es troba a 51 km al sud de Toronto i a 19 km de la frontera amb els Estats Units. La ciutat va ser batejada en honor de Caterina d'Alexandria. Se l’anomena La Ciutat Jardí pels seus 4 quilòmetres quadrats de parcs, jardins i camins meticulosament mantinguts.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Canadà | ||||
Província | Ontario | ||||
Municipalitat regional | Municipalitat Regional de Niagara | ||||
Població humana | |||||
Població | 136.803 (2021) (1.410,34 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 97 km² | ||||
Banyat per | llac Ontario | ||||
Altitud | 98 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 1783 | ||||
Lloc web | stcatharines.ca | ||||
Els primers assentaments el van fer els legalistes nord-americans en la dècada de 1780.[2] Aquest petit assentament va rebre el nom de "The Twelve" però a partir de 1796 ja se'n va dir "St. Catharines".[3] La ciutat va ser fundada per primera vegada pels lleialistes a la dècada de 1780. Els primers colons, el sergent Jacob Dittrick i el soldat John Hainer (membre del Regiment Butler Ranger), van arribar a la zona on Dick's Creek es troba amb Twelve Mile Creek. Dick's Creek va rebre el nom d'un altre coloni, Richard Pierpoint, un lleial negre nascut al Senegal que va fugir de l'esclavitud a Nova York per lluitar per la corona britànica, conegut com el capità Dick. Aquesta part de l'establiment es va convertir en el centre del poble. Les carreteres autòctones es van utilitzar com a rutes de viatge, cosa que va donar lloc a la curvatura actual del centre de la ciutat.
La ciutat va ser un punt important en la ruta seguida pel ferrocarril subterrani a partir del 1850, en promulgar-se als Estats Units una llei contra els esclaus fugitius i també va ser el lloc de residència temporalment (entre 1852 i 1857) de Harriet Tubman, una activista d'aquesta xarxa.[4]
El primer negoci, una botiga general propietat de Robert Hamilton, es va fundar cap al 1783. El primer molí, Crown Mills, es va obrir el 1786. Es va adquirir el terreny circumdant i es va crear el poble entre el 1787 i el 1789. Aleshores es deia The Twelve. El 1797, la primera fonda va ser construïda per Thomas Adams, situada al costat est del carrer Ontario, després del que avui és el carrer Saint Paul. Es va convertir en un lloc de trobada i parada de la diligència.
El 1798 The Twelve es va convertir en Shipman's Corners, que portava el nom del nou propietari de la fonda, Paul Shipman. Segons algunes fonts, el carrer Saint Paul, el carrer principal de l'època, també va rebre el seu nom en honor seu.
St. Catharines l'empresa General Motors Canada és la que dona més llocs de treball.
El clima de St. Catharines és continental humid i dins la classificació de Köppen està al límit entre Dfa iDfb.[5] It té un microclima particular. Els llacs Ontario i Erie atemperen el seu clima així com l'Escarpament Niàgara i premeten que la vinya prosperi,tanmateix les temperatures poden ser molt fredew per l'efecte de la nevada lacustre.[6] El rècord de temperatura màxima és de 40 °C. La temperatura mitjana anual és de 9 °C sent la de gener de -3,8 °C i la de juliol de 21,9 °C. La pluviometria mitjana és de 880 litres. El rècord de temperatura mínima és de -42 °C.
St. Catharines és la ciutat més gran de la regió del Niàgara, a la part sud de la província, a l'entrada del canal Welland.
2001 | 2006 | 2011 | 2016 |
---|---|---|---|
129170 | 131989 | 131400 | 133113 |
Àrees metropolitanes més poblades del Canadà | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Posició | Ciutat principal | Província | Pob. | Posició | Ciutat principal | Província | Pob. | ||||
1 | Toronto | Ontario | 5.113.149 | 11 | Kitchener | Ontario | 451.235 | ||||
2 | Mont-real | el Quebec | 3.635.571 | 12 | St. Catharines | Ontario | 390.317 | ||||
3 | Vancouver | Colúmbia Britànica | 2.116.581 | 13 | Halifax | Nova Escòcia | 372.858 | ||||
4 | Ottawa | Ontario/Quebec | 1.130.761 | 14 | Oshawa | Ontario | 330.594 | ||||
5 | Calgary | Alberta | 1.079.310 | 15 | Victoria | Colúmbia Britànica | 330.088 | ||||
6 | Edmonton | Alberta | 1.034.945 | 16 | Windsor | Ontario | 323.342 | ||||
7 | Quebec | el Quebec | 715.515 | 17 | Saskatoon | Saskatchewan | 233.923 | ||||
8 | Winnipeg | Manitoba | 694.668 | 18 | Regina | Saskatchewan | 194.971 | ||||
9 | Hamilton | Ontario | 692.911 | 19 | Sherbrooke | el Quebec | 186.952 | ||||
10 | London | Ontario | 457.720 | 20 | St. John's | Terranova i Labrador | 181.113 | ||||
Cens del 2006 del Canadà |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.