instrument musical de vent metall From Wikipedia, the free encyclopedia
El sousàfon és un tipus de tuba semblant a l'helicó utilitzat normalment en les bandes populars, de marxes i militars. Rep el seu nom del famós compositor nord-americà de marxes i director de bandes John Philip Sousa.[1][2]
Tipus | aeròfon |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 423.232 |
Epònim | John Philip Sousa |
El sousàfon va ser desenvolupar durant la dècada de 1890 per JW Pepper a petició de Sousa, que no estava satisfet amb les tubes utilitzades per aquella època en la banda dels Marines.[3] Els primers sousàfons tenien campanes verticals i avui se'ls coneix com a "recollidors de pluja". Sousa volia una tuba que dirigís el so cap amunt i per sobre de la banda i que tingués un so càlid i ple, al contrari dels helicons, que eren direccionals.[4]
Avui en dia, el sousàfon és considerat com un instrument de vent metall amb vàlvules i amb la mateixa longitud del tub que altres tubes, però amb una forma diferent, ja que el pavelló es troba per sobre del cap de qui l'executa, les vàlvules es troben just davant del músic a pocs centímetres de la cintura, i gairebé tot el pes descansa sobre una de les espatlles. Així, el sousàfon es porta molt més fàcilment que una tuba de concert tradicional i sona igual que una tuba. El pavelló o campana es pot separar del cos principal de l'instrument per a facilitar-ne l'emmagatzematge. La majoria dels sousàfons estan afinats en Si (Si Bemoll), i la seva partitura s'escriu en clau de Fa, encara que alguns estan afinats en mi (Mi bemoll). Els sousàfons generalment porten una configuració de tres vàlvules, en comptes de les quatre que solen portar les tubes de concert modernes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.