Sonata per a piano núm. 12 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm. 12, en la bemoll major, op. 26 de Ludwig van Beethoven va ser composta entre 1800 i 1801. Està dedicada al Príncep Karl von Lichnowsky.

Sonata per a piano núm. 12

Fragment de la Sonata per a piano núm. 12
Forma musical	sonata per a piano
Tonalitat	la bemoll major
Compositor	Ludwig van Beethoven
Creació	1800-1801
Data de publicació	1802
Opus	26
Durada	20'
Dedicat a	Príncep Lichnowsky Andante con variazioni Scherzo, allegro molto Maestoso andante, marcia funebre sulla morte d'un eroe Allegro
Instrumentació	piano

Tradicionalment, l'inici del període mitjà de Beethoven s'associa amb la seva Simfonia Heroica, composta l'any 1803. No obstant, en les sonates per a piano ja s'observa, abans que en els altres obres seves, el nou estil romàntic. Aquest estil que es caracteritza per la presència de temes apassionats i contraposats, cadències i desenvolupaments extensos, modulacions inesperades i una major presència de scherzos, marxes fúnebres i temes amb variacions en detriment del minuet, ja pot apreciar-se en la Sonata per a piano núm. 8 i aquesta, la Sonata núm. 12. És per això que mentre la Simfonia núm. 3 inaugura un nou estil en les composicions de Beethoven en general, es considera que la Sonata núm. 12 ho fa, en particular dins del seu gènere, la sonata, un any abans. Dura aproximadament 20 minuts

Estructura

1. Andante con variazioni, en compàs de 3/8.

1. Scherzo, allegro molto, en compàs de 3/4 i tonalitats la bemoll major, re bemoll major, la bemoll major.

1. Maestoso andante, marcia funebre sulla morte d'un eroe, en compàs de 4/4 i les tonalitats de la bemoll menor i la bemoll major.

1. Allegro rondó en compàs de 2/4 i la tonalitat de la bemoll major.