Son Corró
Jaciment arqueològic de Costitx From Wikipedia, the free encyclopedia
Són Corró és un jaciment arqueològic, concretament un santuari, situat al municipi de Costitx, a l'illa de Mallorca, Països Catalans, i datat de l'època posttalaiòtica (s. V - II ae). Es troba al quilòmetre 2,8 de la carretera de Sencelles a Costitx, en una elevació suau del terreny. Fou descobert a la fi del s. XIX al costat dels tres Caps de Toro de bronze que, ara, es troben al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. Fou restaurat, polèmicament, l'any 1995, finançat per l'ajuntament de Costitx i el Govern Balear, i ara està adaptat per a la visita al públic.
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Costitx (Mallorca) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 10 setembre 1966 | |||
| Identificador | RI-51-0002007 | |||
Situat a mà dreta de la carretera Sencelles-Costitx. A uns 100 m de la carretera es poden veure les columnes del santuari.[1]
Si utilitzem un dispositiu de navegació per satèl·lit, les seues coordenades són les següents: 39º 39' 11,15N / 2º 56' o,37I.
Aquest santuari data de l'època posttalaiòtica, coneguda per alguns autors com l'època talaiòtica III, que es pot situar, a Balears, del s. V ae fins a la conquesta romana per Cecili Metel l'any 123 ae, data en què acaba la "vida indígena independent".[2]
Durant aquest període, les Balears intensifiquen els contactes amb els pobles mediterranis veïns, cosa que les fa implicar-se en les guerres que sostenen romans i cartaginesos per dominar la Mediterrània. La romanització no assolí eliminar la cultura existent, sobretot a les zones rurals i muntanyenques. A partir d'aquest moment apareix la cultura epitaliòtica, període romà, que anirà extingint a poc a poc la cultura posttalaiòtica.
Era propi d'aquesta època construir santuaris en forma de ferradura, com aquest, on s'elaborava un gran culte taurolàtric, al toro, que podria ser un dels símbols religiosos dels habitants balears d'aquella època. A part del bou, retien culte als coloms i aguilons, a part de les astes o banyes soltes que s'han trobat en jaciments com aquest, santuari de Son Corró, o a la Cova Monja (Sencelles).
El jaciment es descobrí a la fi del s. XIX, concretament l'any 1895, durant les obres de remodelació d'un mur de bancal per ampliar la zona de conreu de la finca. El llavors director del Museu Arqueològic Lul·lià, Bartomeu Ferrà, hi intervingué documentant i recuperant materials arqueològics, en feu els plànols i documentà el traçat dels murs i la localització dels tretze tambors o pilars monolítics, de tendència cilíndrica i de 55–75 cm de diàmetre.
El 1995, l'Ajuntament de Costitx va adquirir el solar on se situa el santuari i començà una campanya de reexcavació i restauració dirigida pel Dr. Rosselló Bordoy, que remuntà els tambors documentats per Bartomeu Ferrà.
Situat en un turó de 5 a 10 m sobre el terreny circumdant, a més de 20 km de la mar, en el cor de Mallorca, trobem aquest santuari envoltat d'alzinars i coscollars d'ullastre i margalló on domina la garriga. Aramburu-Zabala diu que el santuari de Son Corró podria haver pertangut al poblat del Pujol (Costitx) (2001: 39).
Aquest jaciment té una planta absidal, amb una sala hipòstila, la qual degué tenir una funció primària de caràcter comunal, politicosocial, que derivaria en altres funcions, com a santuari taurolàtric. El formen set columnes que van des de les més petites a les més altes per parelles, i la setena n'és l'altar. Les columnes més altes fan 2,10 m, i les més baixes mig metre. La seua superfície fa 5 m de llarg per 4 d'ample.
Al costat de les restes arqueològiques del santuari es descobriren tres caps de toro, en bronze, i altres materials arqueològics.
Bartomeu Ferrà va advertir que el descobridor havia rebut ofertes per comprar les peces per les 3.500 pessetes que demanava, i proposà a la Diputació Provincial comprar-les i fer-ne còpies de motlles. Vist que ni la Societat Arqueològica Lul·liana, ni la Diputació podien pagar la quantitat, el Louvre volgué comprar-les, però finalment l'estat espanyol les va adquirir i ara es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, a Madrid.
S'ha enraonat molt sobre la funció d'aquests caps de toro, tot i que possiblement eren símbols de divinitats associades a la ramaderia, la fecunditat o la guerra. També se'n discuteix sobre l'origen: si foren fabricats a l'illa pels balears o importats de centres més refinats.
Des de finals del s. XX, l'Ajuntament de Costitx ha intentat, sense èxit, que aquestes peces tornen a l'illa. Per a això han demanat ajut al Consell de Mallorca i al Govern Balear.
L'Ajuntament de Costitx va acordar, en sessió ordinària de 31 d'octubre de 1979, demanar el suport dels altres ajuntaments perquè el Consell de Mallorca sol·licitara que es dipositassen les estàtues al Museu de Mallorca. A part, l'any 1980, l'alcaldessa de Costitx s'entrevistà a Madrid amb el director del Museu Arqueològic i, després, amb el ministre de Cultura, per demanar-los personalment la tornada dels “caps de toro”. Vist que la sol·licitud no tenia resposta positiva, es tornà a tractar en sessió ordinària de 27 de juny de 1985. A més, l'Ajuntament ha dut a terme una sensibilització popular divulgant el valor i el coneixement del conjunt arqueològic entre la població. També es premien amb petites figures de bronze, en forma de bou, els guanyadors dels concursos de pintura Vila de Costitx i, a les festes patronals de la Mare de Déu, el 2008, els caps de toro, en forma de “caps grossos”, van sortir pel carrer a animar la festa per primera vegada, amb l'aprovació del Consistori.
Pel que fa al Consell de Mallorca i al Govern Balear, el 7 de març de 2005, el PSM-EN (Partit Socialista de Mallorca – Entesa) presenta una moció per recuperar el patrimoni cultural de Mallorca que és fora de l'illa. El Ple acorda que sigui el Govern Balear qui negocie el dipòsit de la col·lecció dels bous de Costitx. La iniciativa fracassa en no tenir majoria absoluta. El 4 d'abril d'aquest mateix any, el mateix partit polític torna a presentar una altra moció sobre el tema que, en aquest cas, és aprovada per unanimitat.
Pel que fa al Parlament, aquest partit presenta una proposició no de llei, en la sessió de 10 de març de 2005, demanant la recuperació de les peces. Després del debat, la proposició no de llei fou aprovada per assentiment.
El tema també va ser debatut en la Cambra del Congrés dels Diputats, on el portaveu del Grup Parlamentari català presentà, el 18 d'abril de 2006, una proposició no de llei en la Comissió de Cultura del Congrés, en què es demanà la tornada de diferents peces del llegat cultural i històric de les illes, entre aquestes els caps de toro. Efectuada la votació, el 21 de juny de 2006, va haver-hi 3 vots a favor i 33 en contra.
Quant al grau de conservació del jaciment, a Son Corró s'identifiquen diverses estructures. Se'n poden distingir sis columnes formades cadascuna per dues meitats unides entre si. Trobem també una setena estructura en forma de mitja columna que tenia la funció d'altar. Quant al grau de conservació de les estructures hi ha aproximadament un 10% d'evidències de configuració i materials.
Quant a la potencialitat per a la visita del jaciment cal dir que aquest es troba senyalitzat per ajudar a localitzar-lo i disposa d'un plafó informatiu. Apareixen referències i explicacions d'aquest jaciment en diverses pàgines web, així com a la pàgina web de l'Ajuntament de Costitx. A més, està en projecte la construcció d'un centre d'interpretació del jaciment. D'altra banda es recull informació d'aquest jaciment en diversos llibres i manuals sobre l'arqueologia de les Illes Balears.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
