Remove ads
compositora russa From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofia Asgàtovna Gubaidúlina (en rus Софи́я Асга́товна Губайду́лина) (Txístopol, 24 d'octubre de 1931) és una compositora russotàtara[1] que ha creat una música d'un profund misticisme. És considerada com una dels 50 millors compositors contemporanis del món. És una de les 13 dones que forma part d'aquesta llista de compositors.[2][3][4]
Gubaidúlina va nàixer a Txístopol, a la República Tàtara. En la joventut passava molt de temps pregant en els camps situats al costat de casa seva per esdevenir compositora algun dia. Va estudiar composició i piano al Conservatori de Kazan, on uns dels seus professors fou el pianista Grigory Kogan i el director del centre Näcip Cihanov, i s'hi graduà l'any 1954. A Moscou va continuar els estudis al Conservatori amb Nikolai Peikó fins a l'any 1959, i posteriorment amb Vissarion Xebalin fins a l'any 1963.
Durant el períodes dels seus estudis en la Rússia soviètica, la seva música va ser titllada d'"irresponsable" per l'exploració d'afinacions alternatives. No obstant això, va gaudir del suport de Dmitri Xostakóvitx, que en l'avaluació del seu examen final va encoratjar-la a aprofundir en el camí equivocat.[5]
A mitjans de la dècada de 1970 Gubaidúlina va fundar Astreja, un grup musical amb instruments folklòrics dedicat a la improvisació, amb els companys compositors Víktor Suslin i Viatxeslav Artiómov.[6]
A principis dels anys 1980 Gubaidúlina va guanyar en popularitat[7] arran que el violinista Gidon Kremer defensés el seu concert per a violí Offertorium. Després va compondre un homenatge a T. S. Eliot, emprant textos de l'espiritual obra mestra de l'escriptor: Four Quartets.
L'any 2000 Sofia Gubaidúlina, en companyia de Tan Dun, Osvaldo Golijov i Wolfgang Rihm, va rebre l'encàrrec de la Internationale Bachakademie Stuttgart d'escriure una peça per al projecte Passion 2000, en commemoració de Johann Sebastian Bach. La seva contribució va ser Johannes-Passion. L'any 2002 va estrenar Johannes-Ostern ('La Pasqua segons sant Joan'), encàrrec de Hannover Rundfunk. Totes dues obres formen un díptic sobre la mort i resurrecció de Crist, la seva obra més extensa fins ara.
La música de Gubaidúlina es caracteritza per l'ús de combinacions inusuals d'instruments. A In Erwartung, combina la percussió amb un quartet de saxòfons. Ha compost peces per a koto japonès i orquestra simfònica.
A la primeria dels anys 1980 va començar a emprar la successió de Fibonacci per tal d'estructurar la forma de les seues obres. El motiu era que la successió proporcionava una base per a la composició, permetent "respirar" la forma. La successió de Fibonacci juga un important paper en peces com ara Perception, Im Anfang war der Rhythmus, Quasi hoketus i la simfonia Stimmen... Verstummen...).
Gubaidúlina ha rebut el Prix de Mònaco (1987),[8] el Premio Franco Abbiato (1991),[9] el Heidelberger Künstlerinnenpreis (1991),[10] el Premi de l'Estat Rus (1992), l'SpohrPreis (1995),[11] el Praemium Imperiale del Japó (1998),[12] el Premi musical Léonie Sonning de Dinamarca (1999),[13] el Polar Music Prize a Suècia (2002),[14] la Gran Creu al Sevei Distingit de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya (2002) i el Premi al Compositor Viu a Cannes el 2003.
L'any 2004, va ser elegida com a membre estranger honorari de l'American Academy of Arts and Letters.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.