espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
El sit d'aiguamoll[1] o pardal palustre[2] (Melospiza georgiana) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita praderies humides, pantans i aiguamolls d'Amèrica del Nord, des de la Colúmbia Britànica i Alberta cap a l'est, a través del centre del Canadà fins Labrador i Terranova i cap al sud, al quadrant nord-oriental dels Estats Units.
Melospiza georgiana | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Nombre de cries | 4,5 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22721070 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Passerellidae |
Gènere | Melospiza |
Espècie | Melospiza georgiana (Latham, 1790) |
Nomenclatura | |
Protònim | Fringilla georgiana |
Distribució | |
Mesura entre uns 12-15 cm de longitud, pesa entre 15 i 23 g i fa entre 18-19 cm d'envergadura.[3]
Els adults tenen les parts superiors i les ales de color rovell (marró vermellós) amb el pit gris sense ratlles, ventre clar i gola blanca. La majoria dels mascles i algunes femelles tenen casquets de color rovell. La cara és grisa amb una llista ocular fosca. Tenen el bec curt i les potes força llargues. Al cap, els ocells immadurs i els adults en època no reproductiva solen tenir dues llistes marrons i gran part del gris es substitueix per color beix.[4][5]
El sit d'aiguamoll es reprodueixen al nord dels Estats Units i al Canadà boreal. L'extrem sud de la zona de reproducció coincideix en gran manera amb la Línia de Màxima Glaciació. Un petit nombre d'ocells morfològicament diferents habiten els aiguamolls i maresmes des del nord de Virgínia fins a l'estuari del riu Hudson. Aquesta subespècie (M. g. nigrescens) hiverna als aiguamolls costaners de les Carolines i es diferencia de les dues subespècies de l'interior en tenir més llistes negres en un plomatge en general més gris, bec més gros, cants diferents i una mida mitjana de posta més petita.[6]
L'hàbitat de reproducció són els aiguamolls, inclosos els aiguamolls salobres, a l'est d'Amèrica del Nord i el centre del Canadà. Construeix un niu voluminós en la vegetació dels pantans, sovint just per sobre del sòl o de la superfície de l'aigua amb fulles o herba fent-les arquejar a la part superior. La femella construeix un nou niu cada any i pon una mitjana de quatre ous per posta.[6]
Generalment s'alimenten a terra prop de la vora de l'aigua, en aigües poc profundes o en vegetació de pantans. A l'hivern, la dieta és principalment fruites i llavors, mentre que durant l'època de reproducció és principalment artròpodes.[6]
El cant és un trinat lent i monòton, més lent que el del sit cellablanc. Un mascle pot tenir un repertori de diversos trins diferents. La crida comuna és un «xip» fort que recorda un mosquer fibi.
Es reconeixen tres subespècies:[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.