Educació formal

L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. El seu nom ve per l'oposició a educació no formal, la que s'adquireix fora dels centres escolars. Aquesta distinció és relativament recent, ja que abans només s'assimilava educació a col·legi.

L'educació formal té un currículum prescriptiu que guia els nivells d'aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s'han d'ensenyar a cada nivell. El mestre ha d'orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d'ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural. A la societat occidental actual encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal.^[1]

Es pot considerar com un sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als últims de la Universitat.^[2]

L'educació formal actual a diferents països

En la majoria de països conté quatre estadis:educació infantil, educació primària, educació secundària i superior, amb variants quant a l'obligatorietat i edats.

Taula de sistemes d'ensenyament en diversos països
país	preescolar	primària	secundària	batxillerat	estudis superiors
Albània	preescolar, educació primària (8 anys obligatoris)		dividida en regular, 4 anys, i tècnica, 2 anys	ensenyament terciari
Argentina	preescolar, EGB (enseñanza general básica) amb 9 cursos obligatoris		polimodal: 2-3 anys	ensenyament universitari
Austràlia	preprimària, 1-5 anys	obligatòria, 7 anys	3-5 anys depenent de l'estat, és obligatòria fins a fer 15 anys	terciària o superior
Bangladesh		5 anys	nombre d'anys variables segons el centre	superior
Burkina Faso	obligatori fins als 16 anys, tot i que només un 40% dels alumnes assisteix a primària i menys d'un 10% a secundària, anys i cursos variables
Dinamarca	preescolar	folkeskole (dels 6 als 17 anys, 9 cursos són obligatoris)	secundària superior	ensenyament universitari
Egipte (sistema estatal. El religiós segueix altres divisions)	3 de preparatòria	6 cursos cobreix dels 6 als 12 anys i és obligatòria	dividida en general, vocacional i tècnica	postsecundària
Finlàndia	preescolar	educació bàsica, dels 7 als 15-16 anys, obligatòria i altament comprensiva	secundària superior, dividida en vocacional i liceu	terciària
França	maternelle	dels 6 als 10 anys, obligatòria	dels 11 als 16 anys, obligatòria, dividida en dues fases	terminal, curs de preparació per a l'ingrés a la facultat	ensenyament superior
Països Baixos	preescolar	bàsica, dels 5 als 12 anys, és obligatòria	4 anys comuns i obligatoris, després 3 vies	superior
Hongria	kindergarten	comença als 7 anys, pot durar 4, 6 o 8 cursos segons l'opció escollida	4 cursos, dividida en tres opcions	universitària
Índia	preprimària	primària: dels 6 als 11 anys, obligatòria, mitja: dels 11 als 14	secundària superior: dels 14 als 17	ensenyament superior
Irlanda	preescolar, primària i secundària (formen un bloc, obligatori dels 6 als 15 anys)			superior
Itàlia	kindergarten	primària: 5 cursos, mitjana: 3 cursos	5 anys, dividida en tipus de centres, s'estudia fins als 19 anys	superior
Mèxic	infantil	6 cursos	3 cursos	3 cursos	universitària
Pakistan		primària: dels 5 als 10 anys, obligatòria, mitja: 1-2 cursos	secundària: fins als 14 anys, secundària superior: fins als 16	pot incloure ensenyament terciari i durar fins a 4 anys
Romania		elemental, 8 cursos	4 o 5 cursos, obligatòria en teoria fins als 16 anys, gran índex d'abandonament	universitària: 1-6 cursos
Xina	sistema variat segons zones, oficialment 9 anys obligatoris