From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 13 en fa major, K. 112, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada a Milà durant el seu segon viatge a Itàlia a la tardor de 1771. La seva estrena va tenir lloc probablement en un concert donat per Leopold i el seu fill a la residència d'Albert Michael von Mayr, el 22 de novembre o 23 de novembre de 1771.[1] En aquest concert va poder haver-se interpretat també l'estrena de la Simfonia núm. 12.
Forma musical | Simfonia |
---|---|
Tonalitat | Fa major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | 1771 |
Parts | 4 moviments |
Catalogació | K. 112 |
Durada | 15 minuts |
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart |
Instrumentació | 2 oboès, 2 trompes, fagot, corda i baix continu
|
La simfonia consta de quatre moviments, tractant-se de la segona de les seves simfonies composta només per a corda.[1] És una obra original i amb humor, en la qual fa servir una instrumentació molt reduïda.[2] El tercer moviment, el Menuetto, podria haver estat escrit amb anterioritat i que l'hagués incorporat amb posterioritat a l'acabament de la simfonia; el manuscrit autògraf mostra el Menuetto copiat per la mà de Leopold.[1]
La instrumentació de l'obra és per a dos oboès, dues trompes, fagot, corda i baix continu.[1] Consta dels següents moviments:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.