arquitecte català From Wikipedia, the free encyclopedia
Simó Cordomí i Carrera (Olot, 29 de juliol de 1868 - Barcelona, 23 de gener de 1937)[1][2] fou un arquitecte català del moviment modernista, conegut especialment per algunes obres singulars a Camprodon i Granollers, d'on va ser arquitecte municipal.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juliol 1868 Olot (Garrotxa) |
Mort | 23 gener 1937 (68 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Fill de Joan Cordomí i Bosch nascut a Vilafant i de Josepa Carrera i Fontcuberta d'Olot.
Es va titular el 1895,[3][4] i va començar a exercir a la seva ciutat natal, on va actuar en funcions d'arquitecte municipal mentre el càrrec va estar vacant, entre 1900 i 1902.[5] A Olot va reformar la seu de la fàbrica d'imatges religioses L'Art Cristià (1899),[6] el Museu dels Sants (1899), la reforma del Teatre Principal d'Olot (1902), i algunes cases del conjunt modernista del passeig de Barcelona d'Olot.[7]
El 6 de setembre de 1902 fou nomenat arquitecte municipal de Granollers,[8] i aquell mateix any va dissenyar la seu de l'Ajuntament de Granollers, que culminaria dos anys més tard, el 1904.[9] L'obra va ser la reforma d'una estructura preexistent amb un caràcter neogòtic florejat, amb torre de rellotge i un solemne balconada. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep Maria Barnadas, reforcen el caràcter neogòtic del conjunt de l'edifici. L'associació de l'arquitectura de Cordomí i l'escultura de Barnadas representa la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals i la integració d'un tipus d'escultura dinàmica i decorativa que desborda el marc arquitectònic però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.
Cordomí va començar a mostrar el seu talent amb la construcció de Can Roig de Camprodon (1900-1901), un habitatge d'estètica modernista declarada Bé Cultural d'Interès Local, i que avui es troba deshabitada i en estat ruïnós. És una obra de grans dimensions on combina un modernisme en la seva variant neogòtica amb una torre quadrada principal que recorda a l'estil de la primera època de Puig i Cadafalch. La porta principal de l'edifici era d'un estil gòtic ornamentat i estava coberta per una mena de lògia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es conserva algun element de la rica decoració exterior, amb peces escultòriques en pedra.[7]
A partir d'aquestes dues grans obres, només se li coneixen alguns panteons modernistes a Barcelona, com el del Dr. Robert (1904) aixecat al cementiri de Montjuïc,[10] o d'altres del cementiri de Sant Andreu.
Cordomí també va treballar per a la Constructora Ribas i Pradell, on va dissenyar una sèrie de cases i xalets desmuntables fetes en fusta i ferro, que anaven destinades a la colònia espanyola de Fernando Poo, actual Guinea Equatorial. A Catalunya també es va instal·lar alguna d'aquestes construccions. Hi consta una edificació coneguda com a Villa Lina que va ser instal·lada al veïnat d'El far de Dosrius,[11] per Arnau de Mercader, darrer comte de Bell-lloc, qui la feia servir com a observatori meteorològic.[12][13][14]
Consta la notícia d'una malaltia greu que va afectar Simó Cordomí el 1905 que va provocar la seva substitució com a arquitecte municipal de Granollers, amb caràcter temporal, per part de Jeroni Martorell.[15] Tot i que a la biografia de Jeroni Martorell feta per la historiadora Raquel Lacuesta s'esmenta la seva mort en aquell any i el seu relleu definitiu en el càrrec per part de Joaquim Raspall, el 1907,[16] el cert és que la seva defunció es va produir el 23 de gener de 1937 estant casat amb Terersa Escorsa i Soria (filla del serraller Dionís Escorsa i Cruells), segons apareix publicada al diari La Vanguardia.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.