Mirei Shigemori

Mirei Shigemori (重森三玲) (Yoshikawa, prefectura d'Okayama, 1896-1975) era un dissenyador de jardins japonesos. És un dels principals actors del renaixement dels jardins al Japó, i un dels més destacats creadors de jardins zen del segle xx.

Mirei Shigemori

Nom original	(ja) 重森 三玲
Biografia
Naixement	(ja) 重森 計夫 20 agost 1896 Kibichuo (Japó) (en)
Mort	12 març 1975 (78 anys)
Formació	Universitat Toyo
Activitat
Camp de treball	Jardí japonès i Ikebana
Ocupació	paisatgista, kadōka (en)
Família
Fills	Kanto Shigemori, Kōen Shigemori

Jardí d'escumes del temple Tōfuku-ji (1939)

Jardí del Horai, Shofuen a Matsunoo Taisha à Kyoto (1975)

Biografia

Mirei Shigemori va néixer a Yoshikawa un poble a l'oest de Honshu. Durant la seva adolescència, coneix l'art de la cerimònia del te i de l'ikebana. El 1917, marxa a Tòquio i estudia art. Després del gran terratrèmol de Kantō de 1923, entra a Yoshikawa, després s'instal·la a Kyoto el 1929.

Entre 1930 i 1932, publica Nihon Kadō Bijtsu Zenshū, les obres completes sobre l'art d'arreglar les flors i un recull de nou volums sobre l'ikebana. El 1933, escriu Kyōto Bijutsu Taikan Teienhen, el volum consagrat als jardins del recull Art a Kyōto, i intenta en aquesta ocasió el seu primer llarg estudi dels jardins japonesos. Concep aleshores alguns jardins a residències privades, al voltant de Kyoto i Osaka.

El seu primer encàrrec important sobrevé el 1934, per al jardí del santuari Kasuga Taisha, a Nara. El 1938-39, intenta amb nombrosos assistents un catàleg detallat de més de 250 jardins al Japó; aquest és publicat sota el nom Nihon Teienshi Zukan (Història il·lustrada dels jardins japonesos). És aleshores que l'abat del temple de Tōfuku-ji li demana que renovi completament el jardí del temple. Shigemori fa aquesta renovació de franc, a canvi d'una llibertat de creació total. En aquesta ocasió, llança les bases del seu projecte de renaixement de l'art del jardí japonès mateix; i l'escaquer de pedres i de grumets del jardí oest esdevé la representació emblemàtica d'aquest renaixement.

Entre 1940 i 1949, es dedica essencialment a l'escriptura, publicant 33 obres durant aquest període. Torna a la concepció i la construcció de jardins a partir de 1950. En els seus darrers anys, reprèn l'escriptura (publica el Nihon Teienshi Taikei o “Inventari històric dels jardins japonesos” a partir de 1971), mentre que construeix els seus jardins més avantguardistes.

Obres

Jardins :

• Tōfuku-ji a Kyoto (1939)
• Kishiwada-jō a Kishiwada, prefectura d'Osaka (1953)
• Zuihō-in a Kyoto (1961)
• Sumiyoshi Jinja a Sasayama, prefectura de Hyōgo (1966)
• Matsunoo Taisha a Kyoto (1975)

Bibliografia

• Christian Tschumi, Mirei Shigemori: Modernizing the Japanese Garden, Stone Bridge Press, 2005, ISBN 1-880656-94-9 (anglès)