From Wikipedia, the free encyclopedia
Shōmu o Shōmu Tennō (聖武天皇, Shōmu Tennō; Yamato, 701-Nara, 2 de maig de 756),[1] de nom personal Obito,[2] considerat el quaranta-cinquè emperador del Japó de 724 a 749, segons el llistat tradicional.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 setembre 701 |
| Mort | 4 juny 756 (54 anys) Nara (Japó) |
| Sepultura | Mount Saho (en) |
| Emperador del Japó | |
| 724 (Gregorià) – 749 ← Genshō – Koken Tenno → | |
| Hereu al tron del Japó | |
| 714 – 724 | |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme |
| Activitat | |
| Ocupació | cal·lígraf |
| Família | |
| Família | Família Imperial del Japó |
| Cònjuge | emperadriu Kōmyō Tachibana no Konakachi Minami Dono Agatainukai no Hirotoji Hokuden |
| Fills | Inoe-naishinnō () Agatainukai no Hirotoji Koken Tenno () emperadriu Kōmyō Fuwa-naishinnō () Agatainukai no Hirotoji Motoi-ō () emperadriu Kōmyō Asaka-shinnō () Agatainukai no Hirotoji |
| Pares | Mommu i Fujiwara no Miyako |
| Cronologia | |
| 22 novembre 740-15 juny 745 | Five Years' Wandering (en) |
Succeí la seva tieta Genshō (715-724),[3] que va exercir com a emperadriu durant la seva minoria d'edat, durant la qual va ser declarat príncep el 714, mentre que el 719 participava per primera vegada en assumptes polítics.[1] Estava vinculat a la família Fujiwara a través de la seva mare, l'emperadriu Kyūshi, filla de Fujiwara no Fuhito.[3] El 729 la seva consort, Kōmyō, també filla de Fuhito, va ser declarada emperadriu, trencant la tradició per la qual totes les emperadrius consorts havien de ser princeses imperials.[2][3]
Va canviar la capital de lloc diverses vegades, de Heijo-kyō a Kuni no Miya, Naniwa i Shigara-kyō, retornant a Heijo-kyō l'any 745.[3]
Ell i la seva consort van ser budistes devots i durant el seu regnat el budisme es va convertir de facto en la religió oficial de l'estat, intentant crear una estructura budista arreu del territori només comparable a burocràcia estatal.[2] Va ordenar la construcció d'un temple kokubunji a cada província. A més, va fer construir el Tōdai-ji, com a temple central, i una estàtua del Gran Buda a Nara.[3] El 752 dedicà a aquest Buda un discurs on es declarava esclau de les tres coses precioses: Buda, la llei budista i l'església. Tota aquesta política d'afavorir el budisme i la construcció d'edificis i artefactes va provocar va esgotar el tresor imperial.[2]
Abdicà en favor de la seva filla, Kōken (749) i va esdevenir monjo budista adoptant el nom Shōman.[3] Quan va morir, els objectes rituals utilitzats durant el seu discurs el 752 van ser desades a un magatzem imperial anomenat Shōsōin, a Nara, on encara es troben actualment.[3]
Va ser enterrat en un mausoleu a Sahoyama no Minami no Misasagi, a Nara.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
