Setge de Màditos
From Wikipedia, the free encyclopedia
El setge de Màditos fou el setge de la ciutat romana d'Orient de Màditos,[nota 1] al Quersonès Traci, pels almogàvers de la Gran Companyia Catalana el 1305 i 1306, en el marc de la Venjança Catalana. Al cap de vuit mesos,[2] els catalans, menats per Ferran Eiximenis d’Arenós, conqueriren la plaça forta,[3] on ja havien passat l'hivern del 1304-1305 abans de revoltar-se contra l'emperador Andrònic II Paleòleg.[4]
| Venjança Catalana | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge | ||
| Data | 1305-1306 | ||
| Lloc | Màditos (Quersonès Traci) | ||
| Resultat | Victòria decisiva de la Gran Companyia Catalana
| ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
El cronista Ramon Muntaner narra[5] que els almogàvers empraren maquinària de setge pesant, incloent-hi un trabuc, però finalment foren l'astúcia i la fortuna el que els permeté emparar-se de la ciutat. Cada nit, els catalans posaven a prova les defenses de la ciutat intentant escalar-ne les muralles amb l'ajuda de deu escales de cordes, sense gaire èxit, fins que un dia, en plena canícula estival, la calor feu que els defensors apostessin menys soldats a les fortificacions. Un centenar d'almogàvers ho aprofitaren per entrar a la ciutat per sorpresa i capturar-ne dues torres mentre els seus companys en trencaven les portes amb destrals.[1]
Notes
- Anomenada Màdito en la Crònica de Ramon Muntaner.
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.