From Wikipedia, the free encyclopedia
El setge d'Alcanyís de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge | ||
| Data | 1 al 5 de maig de 1838 | ||
| Lloc | Alcanyís | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[1] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven al voltant de Cantavella, que va fortificar[2] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[3]
Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[4] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[5] que va capturar Cantavella,[6] recuperada en 24 d'abril de 1837,[7] quan la seva guarnició es va rendir[8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[9] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella.[10]
El 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa, però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[11] El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel José Lespinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero que van assaltar Saragossa, però els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.[11] A continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper.[12]
La nit de l'1 de maig, Ramon Cabrera va encerclar Alcanyís, instal·lant-se al Cabezo del Cuervo i emboscant una bona part de la tropa a les oliveres per si la guarnició feia una sortida, i la nit següent va instal·lar l'artilleria a la falda del Cabezo apuntant contra el convent de Sant Francesc, que fou atacat fins a obrir una bretxa el dia 3, aquesta fou tapada durant la nit pels defensors, però l'endemà oberta de nou pels canons carlins, entrant mig batalló en el convent i un altre batalló entrava per l'església del Carme, però ambdues accions foren rebutjades, i finalment l'endemà, davant de la proximitat d'Oraá, Cabrera va aixecar el setge.[13]
Després del fallit assalt a Alcanyís, la vila va quedar bloquejada i aïllada fins al final de la guerra, i Ramon Cabrera va seguir expandint el seu territori, derrotant els liberals a l'Acció de Maella i ocupant tot el territori fins a la conca del Jalón i Calataiud, i signant amb Antonio van Halen y Sarti el conveni de Segura.[14] però amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839, Cabrera es va veure aïllat i encerclat per les forces liberals,[15] que a finals de 1839 havien muntat una línia de fortificacions des d'Alcanyís a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc després Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupà Aliaga, Alcalá de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a França el mes de juliol.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
