From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sermó de la muntanya fou, segons l'Evangeli de Mateu, un sermó que pronuncià Jesús de Natzaret prop del 30 dC als seus deixebles i a una gran multitud (Mateu 5:1 Mateu 7:28). La tradició diu que el sermó va tenir lloc al vessant d'una muntanya (d'ací el seu nom). Probablement la porció més coneguda en són les Benaurances, que es troben a l'inici, però també conté el Parenostre, així com la versió de Jesús de l'ètica de la reciprocitat. Altres versicles citen sovint la referència de la "sal de la terra", la "llum del món" i d'altres.
| Tipus | sermó | ||
|---|---|---|---|
| Part de | vida de Jesús al Nou Testament | ||
| Autor | Jesús de Natzaret | ||
| Format per | |||
El Sermó de la Muntanya comprèn les següents seccions:
Un dels debats més importants sobre el Sermó consisteix a determinar com ha de ser aplicat en la vida diària. La defensa de la completa falta de resistència és incompatible amb la supervivència en la societat humana, i és per això que tots els grups cristians han desenvolupat formes no literals d'interpretar i aplicar el Sermó. La visió absolutista diu que el Sermó han de ser pres literalment i ha de ser aplicats universalment per tot aquell que vulga seguir a Jesús, pel que denominen a la seua visió seguiment a Crist". Portaveus d'aquesta són les Esglésies de la Pau i, en el passat, entre altres, Ignasi d'Antioquia[13] Policarp d'Esmirna, Ireneu de Lió, Tertulià, Orígens, Priscil·lià, Pedro Valdo, Francesc d'Assís, Menno Simons, Jacob Hutter i altres anabaptistes, els quàquers,[14] Leo Tolstoy i Dietrich Bonhoeffer [15] que va escriure que existeixen innombrables possibilitats d'entendre i interpretar el Sermó de la muntanya; Jesús només en coneix una: anar i obeir.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
