Serguei Stàrostin

Serguei Anatólievitx Stàrostin (ciríl·lic: Сергéй Анатóльевич Стáростин), (Moscou, 24 de març de 1953 - Moscou, 30 de setembre de 2005)^[1] va ser un filòleg i lingüista històric rus, molt conegut per les reconstruccions de protollengües i per la seva controvertida teoria de les llengües altaiques, per la formulació de la hipòtesi dené-caucàsica i per la proposta d'una llengua boreana encara més antiga. També va ser l'autor d'una reconstrucció àmpliament respectada del xinès antic.

Serguei Stàrostin

Biografia
Naixement	24 març 1953 Moscou (Unió Soviètica)
Mort	30 setembre 2005 (52 anys) Moscou (Rússia)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri de Donskoi
Formació	Facultat de Filologia de la Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Camp de treball	Lingüística
Ocupació	lingüista
Ocupador	Santa Fe Institute
Alumnes	Svetlana Burlak (en) i Georgiy Starostin (en)
Obra
Estudiant doctoral	Svetlana Burlak (en) , Kirill Babaev (en) i Georgiy Starostin (en)
Família
Fills	Georgiy Starostin
Pare	Anatoli Vassilievitch Starostine
Premis
(2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden

Les protollengües euroasiàtiques i la teoria altaica

El 1986, Stàrostin i Igor M. Diakonoff van suggerir que les llengües hurro-urartianas pertanyien a la família de llengües caucàsiques del nord-est. Stàrostin va ser també fonamental per a la reconstrucció, a través del mètode comparatiu, d'algunes protollengües que estarien a l'origen de les diverses famílies lingüístiques d'Euràsia: el protokiranti, el prototibetobirmà, protoienisseià, protocaucàsicseptentrional i el protoaltaic. També va estudiar les llengües turqueses, les llengües mongòliques i les llengües tungusses, sostenint que tenen un origen comú en el si de les llengües altaiques. Va desenvolupar la teoria, plantejada ja per Abu al-Ghazi Bahadur Khan al segle xvii, però realment reactivada per Gustaf John Ramstedt a principis del segle xx, que el japonès i el coreà són també llengües altaiques, reconstruint un idioma protoaltaic.

La hipòtesi denécaucàsica

Stàrostin va treballar molt en les llengües caucàsiques i va defensar el parentiu de dos dels seus grups, les llengües abkhazoadigué/circassianes (o llengües caucàsiques del nord-oest) i les llengües nakh-daguestaneses (o llengües caucàsiques del nord-est), en el si d'una família caucàsica septentrional comuna. De la mateixa manera, també va treballar en la reconstrucció de les protollengües que estarien a l'origen de les llengües sinotibetanes i de les llengües ienisseianes. A partir de 1984, va desenvolupar una hipòtesi sinócaucasiana segons la qual les llengües caucàsiques septentrionals, tal com s'han definit amb anterioritat, les sinotibetanes i les llengües ienisseianes, compartirien un origen comú. La hipòtesi va ser ampliada el 1991 per Sergei Nikolaev a les llengües na-dené, una família de llengües ameríndies, i el 1996 per John Bengtson al basc i al buruixaski, constituint tots aquests idiomes la superfamília denécaucàsica. Aquesta teoria segueix sent avui molt polèmica i rebutjada per molts de lingüistes. El 1985, Stàrostin va començar a construir una base de dades etimològica a partir d'una gran quantitat d'idiomes eurasiàtics, anomenada "Torre de Babel".^[2]

Les llengües boreanes

Segons Stàrostin, les macrofamílies dené-caucàsiques i àustriques, juntament amb la macrofamília nostràtica (tal com preveu Vladislav Illich-Svitych, amb algunes modificacions), es poden vincular encara més en una etapa anterior, que Stàrostin va anomenar llengües boreanes (és a dir, 'del nord').

Serguei Stàrostin va morir d'un atac cardíac el 30 de setembre de 2005, poc després d'haver impartit una classe a Moscou. Era professor de la Universitat Estatal de Moscou, professor visitant de l'Institut de Santa Fe i professor convidat de la Universitat de Leiden als Països Baixos, que el juny de 2005 li va atorgar el doctorat honoris causa.

Obres

• 1984 Gipoteza o genetičeskich svjazjach sino-tibetskich jazykov s enisejskimi i severnokavkazskimi jazykami. (« Une hypothèse sur la parenté génétique des langues sino-tibétaines avec les langues nord-caucasiennes et ienisseïennes ») Lingvističeskaja rekonstrukсija i drevnenejšaja istorija vostoka 4, Moscou. (Versió angkesa per Chevorochkine, 1991)
• 1986 (amb Igor Mikhaïlovitch Diakonov) Hurro-Urartian as an Eastern Caucasian language. R. Kitzinger, Múnic.
• 1989 Rekonstrukcija drevnekitajskoj fonologičeskoj sistemy («Reconstrucció del sistema fonològic del cinès antic») Nauka, Moscou.
• 1989 Nostratic and Sino-Caucasian. A : Vitali Chevorochkine (dir.): Explorations in Language Macrofamilies. Brockmeyer, Bochum.
• 1991 Altajskaja problema i proischoždenije japonskogo jazyka. («Es problema altaic i l'origen de la llengua japonesa») Nauka, Moscou.
• 1994 (amb Sergueï Nikolaïev) A North Caucasian etymological dictionary. Asterisk Publishers, Moscou.
• 1996 (amb Ilia Peiros) A comparative vocabulary of five Sino-Tibetan languages. 5 vols. University of Melbourne, Department of Linguistics and Applied Linguistics, Parkville, VIC.
• 2003 (amb Anna Dybo i Oleg Moudrak) Etymological dictionary of the Altaic languages. 3 vol. Brill, Leyde.