Serenata núm. 7 (Mozart)

La Serenata per a orquestra núm. 7 en re major, K. 250 (248b), també coneguda com a Serenata «Haffner», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart que rep el seu sobrenom de la família Haffner.

Serenata núm. 7
«Haffner»

Forma musical	Serenata
Tonalitat	Re major
Compositor	Wolfgang Amadeus Mozart
Llengua del terme, de l'obra o del nom	contingut no lingüístic
Creació	1776
Data de publicació	1776
Parts	8 moviments
Catalogació	K. 250 (248b)
Durada	55'
Part de	llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart
Estrena
Estrena	21 de juliol de 1776

Sigmund Haffner, amic de Mozart, li va encarregar l'obra amb la finalitat d'utilitzar durant les festes prèvies al casament de la seva germana Marie Elisabeth Haffner amb Franz Xaver Spaeth. La serenata fou interpretada per primera vegada la vigília del casament, el 21 de juliol de 1776.

La Simfonia «Haffner», K. 385, és una altra peça molt coneguda de Mozart, també encarregada per Haffner.

Estructura

Consta de vuit moviments:

1. Allegro maestoso - Allegro molto
2. Andante
3. Menuetto
4. Rondeau: Allegro
5. Menuetto galante
6. Andante
7. Menuetto
8. Adagio - Allegro assai

El segon, tercer i quart moviments es caracteritzen pels prominents solos de violí. El rondó (quart moviment) ha estat arranjat per a violí sol i emprat com una peça popular per mostrar el seu virtuosisme. La interpretació de l'obra sol durar uns cinquanta-cinc minuts.

Referències

• Zaslaw, Neil, The Compleat Mozart: a Guide to the Musical Works, Nova York, 1990. ISBN 0-393-02886-0

Enllaços externs

• Serenata núm. 7, «Haffner», K. 250: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe
• "Program notes on the Haffner Serenade" (Notes del programa de la interpretació d'aquesta serenata amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York.