Seqüència Alu

Una seqüència Alu és un curt segment d'ADN caracteritzat originalment per l'acció de l'endonucleasa de restricció d'Artrobacter luteus (Alu).^[1] Les seqüències Alu són els transposons més abundants, que contenen més d'un milió de còpies disperses al llarg del genoma humà.^[2] Es creia que els elements Alu eren un ADN egoista o paràsit, perquè la seva única funció coneguda és l'autoreproducció. No obstant això, és probable que tingui un paper en l'evolució i han estat utilitzats com a marcadors genètics.^[3][4] Deriven del petit ARN citoplasmàtic 7SL, un component de la partícula de reconeixement de senyal. Els elements Alu estan molt conservats dins dels genomes primats i s'originen en el genoma d'un avantpassat dels Supraprimats.^[5]

Referències

1. Schmid, Carl W.; Deininger, Prescott L. «Sequence organization of the human genome». Cell, 6, 3, 11-1975, pàg. 345–358. DOI: 10.1016/0092-8674(75)90184-1. PMID: 1052772.
2. Szmulewicz, Martin N.; Novick, Gabriel E.; Herrera, Rene J. «Effects ofAlu insertions on gene function». Electrophoresis, 19, 8-9, 6-1998, pàg. 1260–1264. DOI: 10.1002/elps.1150190806. PMID: 9694261.
3. Kidwell, Margaret G.; Lisch, Damon R. «Perspective: Transposable Elements, Parasitic DNA, and Genome Evolution». Evolution, 55, 1, 2001, pàg. 1-24. DOI: 10.1554/0014-3820(2001)055[0001:ptepda]2.0.co;2. PMID: 11263730.
4. Pray, Leslie A. «Functions and Utility of Alu Jumping Genes». Nature Education, 1, 2008.
5. Kriegs, Jan Ole; Churakov, Gennady; Jurka, Jerzy; Brosius, Jürgen; Schmitz, Jürgen «Evolutionary history of 7SL RNA-derived SINEs in Supraprimates». Trends in Genetics, 23, 4, 4-2007, pàg. 158–161. DOI: 10.1016/j.tig.2007.02.002. PMID: 17307271.