Armes parlants

En heràldica, les armes parlants (també anomenades armes cantants) són els escuts d'armes representats per una càrrega que, d'alguna manera, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi als quals correspon. Així, els elements que configuren aquest escut (els dits senyals parlants o senyals cantants) «parlen» o «canten» aquest nom de manera intuïtiva, sense necessitat de tenir coneixements heràldics previs.

La referència al nom del posseïdor d'aquestes armories es pot resoldre de diverses maneres:

• per simple representació, per exemple als escuts següents:

• 
  Castellfollit de la Roca porta un castell damunt un roc
• 
  Puigverd de Lleida: un puig verd
• 
  La Galera: una galera
• 
  La Palma de Cervelló: una palma
• 
  La Jonquera: una jonquera

• per aproximació fonètica, per exemple als escuts següents:

• 
  Falset: unes falçs
• 
  Sabadell: una ceba
• 
  Cervera: uns cérvols
• 
  Martorell: una mà, la mar, una torre i un martell
• 
  Castellterçol: un castell i tres sols

• per al·legoria, per exemple als escuts següents:

• 
  Rocallaura: un parell de rencontres de bou ajuntats per un jou, en referència als bous que llauren, a més del roc
• 
  Bellaguarda: una torre de guaita des d'on es pot fer una «bella guarda»
• 
  Santa Maria d'Oló: una rosa, en referència a la seva «olor»
• 
  Prat de Comte: una ovella pasturant

• per representació etimològica, per exemple als escuts següents:

• 
  Tornafort: un turó fortificat, del llatí tormo forte
• 
  Alàs i Cerc: una branca de roure, del llatí quercus
• 
  Alcoletge: un castell, de l'àrab al-qalat
• 
  Vallfogona de Riucorb: una vall i un foc, per etimologia popular