Sekaninaïta
mineral ciclosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La sekaninaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Josef Sekanina (4 de setembre de 1901 - 28 de novembre de 1986), mineralogista txec, qui va trobar el mineral per primera vegada.
| Sekaninaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18) |
| Epònim | Josef Sekanina (en) |
| Localitat tipus | Dolní Bory, Křižanov, Districte de Žďár nad Sázavou, Regió de Vysočina, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.06b |
| Dana | 61.2.1.2 |
| Heys | 16.19.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 17,18 Å; b = 9,82 Å; c = 9,29 Å; |
| Grup espacial | space group Cccm (en) |
| Color | blau grisós a violeta blavós |
| Macles | sí |
| Exfoliació | imperfecta - {100} |
| Duresa (Mohs) | 7,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,561 nβ = 1,572 nγ = 1,576 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Angle 2V | mesurat: 66°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-047 |
| Símbol | Skn |
| Referències | [1] |
Característiques
La sekaninaïta és un silicat de fórmula química (Fe,Mg)₂Al₃(AlSi₅O18). Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1975. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. És un mineral dimorf de la ferroindialita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sekaninaïta pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museo de Moràvia, a Brno, amb el múmero de registre: a6108.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Dolní Bory, al municipi de Křižanov, dins el districte de Žďár nad Sázavou (Regió de Vysočina, República Txeca). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.