From Wikipedia, the free encyclopedia
Seguí I o Siguí I de Bordeus (en llatí Sigiwinus o Sigiminus o Siguvinus o Siguinus; en francès Séguin, Siguin, Sigiwin, Sigwin o Sigoin, apareix sovint com a Ximin, però aquesta identificació és dubtosa[1]) fou comte de Bordeus i en algun moment duc de Gascunya. Els seus ancestres són desconeguts i se li han atribuït com a pares Llop II de Gascunya o Cèntul, però no hi ha cap prova en aquest sentit.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VIII |
Mort | 816 (Gregorià) |
Causa de mort | mort en combat |
Duc de Gascunya | |
812 – 816 ← Sanç I Llop – Garcia I Centul → | |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duc |
Fills | Garcia I Centul, Seguí II |
Pares | Llop II i Numabela de Cantàbria |
Germans | Sanç I Llop Garcia Llop Adalric de Gascunya Centull Llop Múnia d'Àlaba Onneca de Pamplona |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hauria estat nomenat per Carlemany vers 778/781, però no es pot determinar si era un noble franc o bascoaquità. Els Annals d'Einhard narren que els vascons es van rebel·lar contra ducem suum Sigiwinum («el seu duc Siguí») el 816, però no és clar com i quan va ocupar aquest càrrec, ni on exercia autoritat. La crònica de Sant Andreu de Bordeus esmenta que l'emperador Lluís el Pietós va expulsar a Sihiminum comitem, que va escapar cap al sud dels Pirineus, on després va causar molts problemes a les forces imperials («ubi postea multa turbationes contra gentes Imperatoris fecit»). Es podria haver revoltat i agafat el títol el 812, fins a la repressió de la revolta vers el 816, o pel contrari hauria estat nomenat duc vers el 816, els vascons s'hi haurien oposat tot seguit i Llop III Centul hauria agafat finalment el títol.
No se sap quan va morir, però seria abans del 817, quan Llop III Centul va prendre el títol. A Bordeus l'hauria succeït el franc Garachar.
Se suposa que Seguí I va tenir un fill, Seguí II, que fou nomenat més tard comte de Bordeus i de Saintes, després del 819, per Pipí I d'Aquitània.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.