Sarissa

La sarissa (en gec σάρισα) era una llança molt llarga, d'entre 4 i 7 m, usada en les falanges macedòniques. Era una arma molt pesant (al voltant de 5 kg) amb relló (o ferro) de ferro acerat i aristol punxegut de bronze que permetia travar-la a terra per a parar les escomeses de l'enemic.

Sarissa

Tipus	llança
País d'origen	regne de Macedònia

Falange macedònia

Fora del seu ús en formació tancada en la falange, la sarissa era una arma poc útil i de difícil transport. En les marxes es portava desmuntada en dues peces que s'unien per al combat.

L'invent de la sarissa s'atribueix a Felip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran.

Descripció i ús

La sarissa es construïa amb asta de Cornus mas (arbust o arbre semblant al sanguinyol) que proporcionava una fusta molt densa, forta i resistent als xocs. Consistia en dues parts unides en un tub central de bronze. La punta era de ferro, curta i en forma de fulla de llorer. L'aristol de bronze servia per a contrapesar la llança i facilitar el seu maneig. L'aristol tenia una punta per a ancorar-lo a terra quan calia i que permetia un ús ofensiu en cas de trencar-se la llança.

Bibliografia

• Article sobre la sarissa (francès)

Vegeu també

• Peltasta