periodista i escriptora catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Sara Masó i Maristany (Barcelona, 21 de octubre de 1926 - 24 de novembre de 2018) fou una periodista i escriptora catalana.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 octubre 1926 Barcelona |
Mort | 24 novembre 2018 (92 anys) |
Activitat | |
Ocupació | periodista, escriptora |
Família | |
Parents | Salvador Maristany i Sensat, avi |
Descendent de capitans del Masnou, el seu avi fou el capità Salvador Maristany i Sensat, que ostentà diversos càrrecs dins la marina mercant, i condecoracions. La seva germana Àngels Masó Maristany (1928-2005) també fou periodista.[3] Estudià batxillerat a l'Escola Lluís Vives de Sarrià (Barcelona). Es llicencià en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1976, la primera promoció de periodisme universitari a Catalunya. Va començar treballant com a periodista a Diario Femenino i a la redacció de local de Mundo Diario. En fer fallida el Grup Mundo, va col·laborar durant un any i mig a la secció d'espectacles de La Vanguardia, secció de la qual la seva germana, Àngels n'era crítica de cinema i redactora en cap.[4]
El 1984 fou cap de premsa del districte de Gràcia i l'any 1992 s'integrà al departament de premsa de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser col·laboradora a la revista Capçalera, del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de la seva creació el 1989. La seva tasca es va centrar en la secció "Dia a Dia", on hi figuren notícies de comunicació referents a Catalunya, de la resta de l'Estat i internacionals.[5]
Fou membre de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya. El 2006 va rebre el premi Rosa del Desert a la trajectòria personal.[6]
Com a escriptora, la seva primera novel·la va ser Un juego cruel, publicada a Diario Femenino el 1961. Al mateix diari escriví altres novel·les biogràfiques de dones que feren història, com Mata Hari. Més tard va escriure els llibres La imprudència del Titànic (1998) i Els mars del meu avi (2009) basats en documentació històrica real del seu avi.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.