Sant Miquel i Sant Salvador de Candell

Sant Miquel i Sant Salvador de Candell va ser un monestir o priorat benedictí al nord-est de l'actual terme del municipi rossellonès de Vilamulaca, desaparegut^[1] de temps.

Infotaula edifici Sant Miquel i Sant Salvador de Candell
Dades
Tipus	Monestir
Construcció	Segle XI -
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilamulaca (Rosselló)
42° 35′ 58″ N, 2° 50′ 58″ E
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

Història

Al 972 depenia de l'abadia de Sant Andreu de Sureda i, el 1121, el bisbe d'Elna Pere Bernat li'n confirmà^[2] la possessió.

Fou un priorat, posteriorment, de Sant Salvador de Cirà (Trullars), pertanyent a l'abadia de Sant Salvador de Breda. L'any 1373, l'abadia es vengué Cirà i Candell als hospitalers^[3] de la comanda del Mas Déu.

Més endavant, va ser unit a la mensa abacial de Sant Andreu de Sureda, que a finals del segle xvi declarava l'ofici [càrrec] de "Prior de Candell i paborde". El 1592, la mensa, i Candell de retruc, passaren a dependre^[2] de Santa Maria d'Arles.

En el present, només el topònim Candell a la cartografia de l'IGN en recorda la ubicació.

El topònim Candell

El 1141, Bernat Adalbert de Capmany ^[4] cedí als templers tot el que tenia sobre els drets d'un alou a Cersanum (Cirà -Trullars-), i també a Vilamulaca, Paçà, Tresserra, Nils, Trullars i Candel. Tres anys més tard, un document de venda indica que un terreny limita amb el camí que mena de Bages a Candellum (Tréton, Diplomatari... II, p. 31), i el 1200 un altre contracte indica que un camp se situa a tocar d'aquest mateix camí de Candello (Tréton, Diplomatari... II p. 672-673).

Bibliografia

• Ponsich, Pere. «Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Vilamulaca, Sant Miquel i Sant Salvador de Candell». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.