Sant Joan Baptista de Fullà

Sant Joan Baptista de Fullà, o de Cercet, és l'església del Veïnat d'Amunt, o Cercet, del terme comunal de Fullà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici Sant Joan Baptista de Fullà o de Cercet
Epònim	Joan Baptista
Dades
Tipus	Església
Primera menció escrita	1198
Construcció	segle XII
Consagració	Segle XIV
Ús	església
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Altitud	563,8 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Fullà (Conflent)
42° 33′ 21″ N, 2° 21′ 55″ E
Activitat
Festivitat	Sant Joan Baptista

Està situada^[1] a l'extrem de llevant del Veïnat d'Amunt, o Fullà d'Amunt, el nucli més meridional del poble de Fullà.

Va ser construïda a prop^[2] del castell de Cercet, antic nom del lloc ara conegut com a Fullà d'Amunt. Era sufragània de Santa Eulàlia de Fullà. La seva primera documentació és del 1198, quan Guillem de Villerac fa una deixa testamentària a aquesta església.

És de nau única^[3] coberta amb volta de canó, absis semicircular amb volta de quart d'esfera i una petita obertura. Remata l'edifici un campanar d'espadanya de dues obertures paral·leles. La porta, dessota un òcul, oberta al cap de la nau i orientada a l'oest, és de fusta i té una ferramenta senzilla. El conjunt no sembla anterior al segle xii.

A l'interior, decorat amb faixes llombardes, en un nínxol amb volta d'arc es conserva el sarcòfag de Jaubert de Fullà (del 1335^[4]), declarat monument històric^[5] el 29 de setembre del 1903. El sarcòfag, en marbre de Vilafranca de Conflent, està decorat amb quatre escuts, té una inscripció en llatí i se sustenta^[6] sobre dues columnes. La inscripció fa:

«	XII kalendas aprilis anno Dni M CCC XXXV obiit Dominus Jausbertus de Foliano domicellus Cujus anima per misericordiam Dei Requiescat in pace. Amen	»
— [7]

Sarcòfag

Bibliografia

• Bailbé, Noël. Les portes des églises romanes du Roussillon. Perpinyà: Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, 2000.
• Becat, Joan. «72 - Fullà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Brutails, J.-A.. L'art religiós en el Rosselló. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1901 (Biblioteca del "Centre Excursionista de Catalunya", 2).
• Cazes, Albert. La vallée du Rojà. Prades: Revue Conflent, 1989 (Guide touristique Conflent).
• Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. II: D-O. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Ed. Claret, 2000. ISBN 9788439350217. Pàgina 228
• Gavín, Josep M. «Conf 68. Sant Joan Baptista de Fullà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
• Giralt, Joseph «Notice historique sur la commune de Fuilla». Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, núm. 50, 1909, pàg. 333-374. ( [Extret]. Perpinyà: Impr. Comet.^{[Enllaç no actiu]})
• Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Montpellier: Les Presses du Languedoc, 2003, p. 221. ISBN 9782859982447.
• Montsalvatje y Fossas, Francisco. El Obispado de Elna. Olot: Imp. y Libr. de Sucesores de J. Bonet, 1911-1915 (Noticias históricas, 21-24).
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Fullà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
• Ponsich, Pere. «Fullà: Sant Joan de Fullà (o del Veïnat d'Amunt)». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 8477399514.
• Puig y Cadafalch, J; Falguera, Antoni de; Goday i Casals, J. L'arquitectura romànica a Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1909-1918. Hi ha reimpressions posteriors: Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Generalitat de Catalunya, 1983 (enllaç); Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001 (ISBN 8472835901 enllaç).