esdeveniment de còmics From Wikipedia, the free encyclopedia
El 17è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 6 i el diumenge 9 de maig de 1999 a l'Estació de França. Va comptar amb més de 110 expositors repartits en més de 6.500 m².[1]
Cartell del Saló il·lustrat per Miguel Calatayud | |
Dates | Del 6 al 9 de maig de 1999 |
---|---|
Lloc | Estació de França |
Pressupost | 50 milions de pts. |
Palmarès | |
Gran Premi del Saló | Miguel i Pedro Quesada |
Millor Obra | Lope de Aguirre, la expiación de Felipe Hernández Cava i Ricard Castells |
Millor Obra Estrangera | La ciudad de cristal de David Mazzuchelli i Paul Karasik |
Autor revelació | Ramón F. Bachs Sergio Córdoba |
Millor fanzine | Como vacas mirando al tren |
Millor guió | Lope de Aguirre, la expiación de Felipe Hernández Cava i Ricard Castells |
< 1998 2000 > |
La directora del Saló fou Pilar Gutiérrez, que s'estrenava en el càrrec, posant final així al mandat de Jordi Sánchez Navarro, que dirigí dues edicions precedens del Saló (1997 i 1998). Gutiérrez, restaria al capdavant del Saló un total de 6 edicions, fins al 2004.
El pressupost del Saló va romandre estable respecte a les edicions anteriors, amb un valor de gairebé 50 milions de pts. També es va mantenir estable l'expectativa de visitants a l'Estació, xifrada en 85.000.
Entre les tradicionals activitats del Saló, van tenir lloc les característiques taules rodones. Enguany, destecava un plegat de col·loquis integrats en una sèrie anomenada "Les mirades de l'humor", la qual va reunir en quatre sessions a destacats autors com Forges, Antonio Martín, Cels Piñol, Mauro Entrialgo i Albert Monteys.[2] Una altra taula rodona, integrada pel crític Jesús Cuadrado i editors com Joan Navarro o Alejandro Martínez Virtutia, es va centrar en l'anàlisi de la continuïtat de la indústria del còmic.
El cartell de la 17a edició del Saló del Còmic fou ideat per Miguel Calatayud, guanyador en la categoria de Millor obra en l'edició precedent amb el còmic El peu fregit.
Com d'habitud, les exposicions van estar parcialment ubicades als vagons de tren estacionats a les vies mortes de l'Estació de França.
Destacats invitats internacionals: Ralf König, Charles Burns, Mazzucheli, Gilbert Schelton i Milo Manara. Entre els nacionals, hi constaren Ibáñez, Oscar Nebreda, José Luis Martín, Sergio Aragonés, Miguel Gallardo, Daniel Torres o Ramón F. Bachs.
Es va donar el fet que el guionista Pedro Quesada havia mort el 1988 i, segons les bases del jurat, el Gran Premi del Saló només es pot atorgar a artistes vius. La solució adoptada pel jurat fou de concedir el premi in memoriam a Quesada.[3]
Títol | Autor | Editorial |
---|---|---|
Lope de Aguirre. La expiación | Ricard Castells Felipe Hernández Cava |
Edicions de Ponent |
Un largo silencio | Miguel Gallardo | Edicions de Ponent |
El demonio Rojo | Mauro Entrialgo |
Premi sense dotació econòmica.
Títol | Títol original | Autor | Editorial | País |
La ciudad de cristal | City of Glass | David Mazzucchell Paul Karasik |
La Cúpula | Estats Units |
Daniel Clowes | Estats Units | |||
Jeff Smith | Dude Comics | Estats Units |
Autor | Títol | Editorial |
---|---|---|
Ramón F. Bachs (ex aequo) | Yinn / Manticore | |
Sergio Córdoba (ex aequo) | Freaks in Love | Subterfuge Comix |
Javi Rodríguez | Love gun |
Títol | Autor | Editorial |
---|---|---|
Lope de Aguirre. La expiación | Felipe Hernández Cava | Edicions de Ponent |
Freaks in Love | Sergio Córdoba | Subterfuge Comix |
Un largo silencio | Miguel Gallardo | Edicions de Ponent |
La parejita | Manel Fontdevila | El Jueves |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.