El cementiri de San Justo, el nom complet del qual és el de cementiri de la Sacramental de San Justo, San Millán i Santa Cruz, a Madrid, Espanya, és un cementiri que segueix actiu en l'actualitat, separat per una tàpia del Cementiri de San Isidro, que al principi es va dir de San Pedro i San Andrés. Es troba entre el passeig de l'Ermita del Santo i la Via Carpetana, al districte de Carabanchel. La seva entrada està en el número 70 de l'esmentat passeig de l'Ermita del Santo.
Va ser construït en 1847[1] al Cerro de las Ánimas igual que el de San Pedro i San Andrés. Al principi només tenia un pati, el de San Miguel,[1] on es troba la capella i a l'altar de la qual està l'efígie de Sant Miquel del convent franciscà dels Àngels.
També es troben en aquest cementiri les restes d'Ana María Delgado Briones, més coneguda com a Anita Delgado, qui va ser maharaní de Kapurthala; els de Pastora Imperio, en una zona del cementiri que està coberta al costat de l'entrada del Passeig de l'Ermita del Santo; els dels pares i el germà de Camilo José Cela; els del capità general de Cuba de 1887 a 1889 Sabas Marín y González; els del periodista i autor teatral Francisco Javier de Burgos y Sarragoiti, el metge Gregorio Marañón, la seva esposa, sogres, el seu únic fill home Gregorio Marañón Moya i un besnet, o els del general Vicent Rojo Lluch.
Pati de San Miguel: Manuel Cullell, sagristà de San Millán qui aconseguí sobreviure als afusellaments del 2 de maig de 1808 (és el primer enterrament de la Sacramental), el poeta Nicasio Gallego, els pintors Jenaro Pérez Villaamil i Carlos García Alcolea, el polític José Ramón Rodilla Galloso, el torero Fuentes Bejarano i el jutge Pereda.
Pati de San Justo: Els poetes Antonio Gil de Zárate i Adelardo López de Ayala, els pintors Balaca i Antonio María Esquivel, el comandant Villamartín, els generals Joaquín Ysasi Ysasmendi i Villacampa, els marquesos de Novaliches, Linares i Cubas, l'escultor Agustín Querol, els juristes José María Ruiz de Velasco i José Castán Tobeñas, el torero Rafael Vega de los Reyes (gitanillo de Triana), el matemàtic Alejandro Oliván, els ministres Antonio López de Córdoba, Antonio Luis de Arnáu i Demetrio O'Daly Fernández Puente, els polítics Antonio María Escudero Milquiensen, Félix Alcalá Galiano i Casimiro Clemente de la Roza, la creadora de la nina "Mariquita Pérez" Francisca Coello de Portugal i el músic José Graniza.
Pati de Santa Cruz: Els polítics Augusto de Ulloa i Eugenio Moreno López, el doctor Gregorio Marañón, el periodista Miguel Moya,[2] l'enginyer Juan de Ribera, l'historiador Valentín Carderera autor de la iconografia espanyola i l'advocat José Juan Navarro de los Paños defensor de Luis Candelas.
Pati de Santa Catalina: Els escriptors Felipe Picatoste i José Joaquín de Mora, el pintor Castro Palencia, el poeta cubà Calixto Bernal, el jurista Ignacio Izquierdo i el torero Rafael Martín Vázquez.
Pati de San Millán: l'escultor Sabino Medina, l'arquitecte Antonio López Aguado, el paisatgista Carlos Haes, els generals Cassola, Ros de Olano i Bazaine qui protagonitzà la rendició de Metz en la caiguda del II Imperi Francès, el novel·lista i poeta Manuel Fernández González, l'editor Agustín Sáez de Jubera, el compositor Baltasar Saldoni, els polítics Benito Gutiérrez, Francisco de Rios Rosas, el comte de Puñoenrostro, el dramaturg José Campo Arana, el cantaor flamenc Porrinas de Badajoz, el periodista Julián de Reoyo, el cantant Manuel Sanz Torroba, el pedagog Manuel Carderera.
Pati de Nuestra Señora del Perpetuo Socorro: el ministre Alberto Martín Artajo, l'escriptor Julián Escudero Picazo, el pintor José Ramón de Zaragoza i l'acadèmic José Forns Quadrado.
Pati: l'escultor Rafael Romero Flores, l'escriptor Adriano del Valle
Pati del Santísimo Sacramento: l'arqueòleg Manuel Gómez Moreno, el banquer president de Banesto José María Aguirre, els músics Grandio (pare i fill) i el component del grup musical "Los Bravos" Manuel Fernández Aparicio.