Els gèrrids (Gerridae) són una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Gerromorpha,[2] que inclou els coneguts popularment com a sabaters,[3] per bé que aquest nom s'aplica també a altres famílies de xinxes aquàtiques, com ara el Hydrometridae.[4]
Gerridae  | |
|---|---|
 Gerris remigis | |
| Enregistrament | |
![Thumb](#/media/Fitxer:"+arya+"_Gerridae_-_Anggang_kayak_-_laba-laba_air_-_Lengkongwetan_2020_1.gif) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hemiptera |
| Subordre | Heteroptera |
| Infraordre | Gerromorpha |
| Superfamília | Gerroidea |
| Família | Gerridae Leach, 1815 |
| Subfamilies[1] | |
| |
.svg){kind=icon}
Patinen amb rapidesa sobre l'aigua aprofitant la tensió superficial d'aquest líquid i la hidrofòbia dels pèls de les seves potes i capturen insectes que cauen a l'aigua. Es coneixen vora 500 espècies situades en prop de 60 gèneres.[1]
Noms comuns
Sabaters (d'aigua), babots, sastres, teixidors, i al País Valencià parís-pariràs, aclaridors, corredores.
Descripció física
La seva llargada oscil·la entre 1,6 mm (en el gènere Rheumatobates) fins a 36 mm. La forma del seu cos, segons les espècies, pot anar des de prima i allargada fins a quasi completament rodona. Una característica de tots els gèrrids són les seves potes primes i allargades que els permeten de caminar sobre l'aigua sense enfonsar-s'hi. El cos i les potes estan coberts amb pèls fins. Normalment el cap és allargat. En general, les ales estan poc o gens desenvolupades. Tanmateix, algunes espècies sí que en tenen i les fan servir per a colonitzar nous hàbitats.[1]
Ecologia
Són insectes, depredadors d'altres insectes o petits invertebrats, que viuen en basses, corrents dèbils, marjals i altres aigües quietes. Es poden moure a velocitats de 1,5 m/s.
Cinc espècies del gènere Halobates són els únics insectes que han colonitzat hàbitats dins del mar obert.[5]
Naturalesa de les seves potes hidròfobes
Els sabaters aconsegueixen de caminar sobre l'aigua gràcies a les seves potes que no es mullen.
Segons van demostrar els biofísics Xuefeng Cao i Lei Jiang a la revista Nature la resistència de l'aigua de les potes dels sabaters és deguda a l'estructura jeràrquica que tenen gràcies al fet de ser cobertes de pèls amb una especial orientació i propietats nanomètriques més que no pas a la cera amb què estan també cobertes.[6]
Referències i notes
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
