Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària

El Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària (anglès: Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force més habitualment anomenat per les seves sigles SHAEF) va ser el quarter general del Comandant Suprem dels exèrcits Aliats des de finals de 1943 fins al final de la II Guerra Mundial. Durant tota la seva existència va estar sota les ordres del General Dwight D. Eisenhower. El rang té semblances amb els de Comandant Suprem Aliat d'Europa i l'Atlàntic, però en si són títols diferents.

Quarter General Suprem Aliat de la Força Expedicionària

Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force
Tipus	Quarter General del Comandant de les forces Aliades
Data de lleva	1943 - 1945
Fundació	febrer 1944
Dissolució	14 juliol 1945
País	Aliats
Comandants
Coronel	General Dwight D. Eisenhower Mariscal en Cap de l'Aire Arthur Tedder
Guerres i batalles
Segona Guerra Mundial

Història durant la Segona Guerra Mundial

Eisenhower va ser transferit del comandament del Teatre de la Mediterrània per comandar el SHAEF, que s'havia format a Teddington, Londres (avui encara existeix un carrer anomenat Shaef Way).^[1] El seu estat major va agafar les línies mestres per a l'Operació Overlord creada pel Tinent General Sir Frederick E. Morgan, COSSAC (Cap d'Estat Major del Comandant Suprem de les Forces Aliades), i pel Major General Ray Barker.^[2] Morgan, que havia estat nomenat Cap d'Estat Major del Comandant Suprem Aliat a mitjans de març de 1943, començà la planificació de la invasió d'Europa abans del nomenament d'Eisenhower,^[3] modificant-lo paulativament fins a la versió final executada el 6 de juny de 1944. Aquest procés va ser supervisat per Eisenhower i pel comandant de les forces terrestres durant la part inicial de la invasió, General Sir Bernard Law Montgomery.

El SHAEF seguí al Regne Unit fins que hi havia suficient tropes desembarcades per poder assegurar el seu traspàs a França,^[4] i això no es produí fins al 7 d'agost. En aquell moment, Montgomery deixà de ser el comandant en cap de totes les forces terrestres a França, si bé continuà com a Comandant en Grup del 21è Grup d'Exèrcits britànic a l'ala oriental del cap de pont de Normandia, creant-se el 12è Grup d'Exèrcits nord-americà, comandat pel tinent general Omar Bradley. Mentre que tenia lloc l'avanç per Normandia, els Aliats van llançar l'Operació Drac, la invasió del sud de França el 15 d'agost, amb el 6è Grup d'Exèrcits americà, sota el comandament del Tinent General Jacob Devers.

Durant la invasió del sud de França, el 6è Grup d'Exèrcits va estar sotà el comandament del Quarter General de les Forces Aliades (Allied Forces Headquarters - AFHQ) del Teatre d'Operacions de la Mediterrània, però després d'un més el comandament passà al SHAEF. En aquella època els 3 Grups d'Exèrcit havien pres posicions al Front Occidental en les que romandrien fins al final de la guerra: el 21è britànic al nord, el 12è estatunidenc al centre i el 6è estatunidenc al sud. Al desembre de 1944, el SHAEF s'instal·là a l'Hotel Trianon Palace de Versalles,^[5] prop de París, i el 26 d'abril es traslladà a Frankfurt.

Divisions

El SHAEF comandà el major nombre de formacions assignades a una operació al Front Occidental, amb forces dels Estats Units, França, el Regne Unit i el Canadà. Estava format per 3 Grups d'Exèrcits, que controlaven un total de 8 Exèrcits:

• 1r Exèrcit Aerotransportat Aliat
• 21è Grup d'Exèrcits britànic
  • Primer Exèrcit Canadenc
  • Segon Exèrcit Britànic
• 12è Grup d'Exèrcits Nord-americà
  • Primer Exèrcit Estatunidenc
  • Tercer Exèrcit Estatunidenc
  • Novè Exèrcit Estatunidenc
  • Quinzè Exèrcit Estatunidenc
• 6è Grup d'Exèrcits Nord-americà
  • Setè Exèrcit Estatunidenc
  • Primer Exèrcit Francès

El SHAEF també controlava un nombre considerable de forces navals durant l'Operació Neptú, així com dues forces aèries tàctiques: la 9a Força Aèria nord-americana i la 2a Força Aèria Tàctica de la RAF. Els bombarders estratègics aliats amb seu al Regne Unit també van passar a control del SHAEF durant l'Operació Neptú.

Commandament i estat major superior

	Nom	Foto	Branca
Comandant Suprem Aliat	General de l'Exèrcit Dwight D. Eisenhower		Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Segon Comandant en Cap Supren	Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder		Royal Air Force
Cap de l'Estat Major	Tinent General Walter Bedell Smith		Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Vicecap de l'Estat Major (Operacions)	Tinent General Frederick E. Morgan		Exèrcit britànic
Vicecap de l'Estat Major (Oficial administratiu en cap)	Tinent General Humfrey Gale		Exèrcit britànic
Vicecap de l'Estat Major (Aire)	Mariscal de l'Aire James Robb (fins a maig de 1945[6])		Royal Air Force
	Viceariscal de l'Aire Roderick Carr (des de juny de 1945)		Royal Air Force
Comandants de les Forces Terrestres	Mariscal de Camp[7] Sir Bernard Montgomery		Exèrcit britànic (21è Grup d'Exèrcits)
	Tinent General Omar Bradley		Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (12è Grup d'Exèrcits (activat el 14 de juliol de 1944)
	Tinent General Jacob L. Devers		Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica 6è Grup d'Exèrcits (activat el 29 de juliol de 1944)
Comandant en Cap de la Força Aèria	Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory		Royal Air Force AEAF
Vicecomandant en Cap de la Força Aèria	Major General Hoyt Vandenberg		United States Army Air Force
Comandant de les Forces Navals	Almirall Sir Bertram Ramsay.[8]		Royal Navy
Representant francès	General Marie-Pierre Kœnig		Exèrcit de França
Representant soviètic	General Ivan Susloparov		Exèrcit soviètic

Després de la II Guerra Mundial

Després de la rendició d'Alemanya, el SHAEF es va dissoldre el 14 de juliol de 1945.

Notes i referències

Notes

1. «Shaef Gate - Bushy Park - Hampton». Traces of War. [Consulta: 10 agost 2019].
2. Harrison, Gordon A. «Chapter II Outline Overlord». A: Cross Channel Attack. United States Army Center of Military History, 2002 (United States Army in World War II). CMH Pub 7-4. Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.
3. See: Ambrose, Stephen E.. D-Day. Simon & Schuster, 1994. ISBN 0-684-80137-X., p. 71.
4. Eisenhower moved to Normandy and set up an advance command post on the morning of 7 August 1944. See: Ambrose, Stephen E.. Citizen Soldiers. Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-7434-5015-9., p. 92.
5. Ambrose, Stephen E.. Citizen Soldiers. Simon & Schuster, 1997. ISBN 0-7434-5015-9., p. 199.
6. Robb esdevingué AOC del RAF Fighter Command.
7. des de l'1 de setembre de 1944, quan va ser promogut de generall.
8. «Unity of Command – Normandy Invasions». Arxivat de l'original el 2007-12-02. [Consulta: 23 setembre 2007].

Referències

• Winters, Major Dick, with Cole C. Kingseed (2006). Beyond Band of Brothers: The War Memoirs of Major Dick Winters. Berkley Hardcover. ISBN 978-0-425-20813-7., p. 210.
• Pogue, Forrest C. (1954), European Theater of Operations The Supreme Command, United States Army in World War II, Washington, D. C.: Office of the Chief of Military History, Department of the Army, <http://www.ibiblio.org/hyperwar/USA/USA-E-Supreme/>

Enllaços externs

• Records of Supreme Headquarters, Allied Expeditionary Force, Dwight D. Eisenhower Presidential Library
• Papers of Ernest R. "Tex" Lee, military aide to General Eisenhower, 1942–1945, Dwight D. Eisenhower Presidential Library Arxivat 2019-04-11 a Wayback Machine.
• Papers of Thor Smith, Public Relations Division, SHAEF, Dwight D. Eisenhower Presidential Library
• Daily Battle Communiques, SHAEF, June 6, 1944 – May 7, 1945, L. Tom Perry Special Collections, Harold B. Lee Library, Brigham Young University
• BBC WW2 People's War article on Uxbridge SHAEF and London Bushey