From Wikipedia, the free encyclopedia
La síndrome de Balint és una condició neuropatològica causada per danys en la regió parieto-occipitals del cervell, que altera la percepció visual del subjecte. Les zones que es troben afectades són: la circumval·lació angular, la zona dorsolateral del lòbul occipital i freqüentment el lòbul parietal superior. Deu el seu nom al metge hongarès Rezsö Balint, que va poder confirmar en una autòpsia els símptomes que havia estudiat i investigat amb anterioritat en un dels seus pacients.[1][2][3]
  | |
| Tipus | simultanagnosia (en)  , oculomotor apraxia (en) i optic ataxia (en) |
|---|---|
| Epònim | Rezső Bálint (en) i Gordon Morgan Holmes |
| Especialitat | neurologia |
| Clínica | |
| Símptomes | simultanagnosia (en) , optic ataxia (en) i oculomotor apraxia (en) |
| Classificació | |
| CIM-10 | H51.8 |
| CIM-9 | 368.16 |
| Recursos externs | |
| Orphanet | 363746 |
| UMLS CUI | C0270706 i C4707368 |
Les alteracions en la percepció visual del subjecte es poden qualificar per una manca de precisió en la percepció dels objectes i la impossibilitat de localitzar-los en l'espai correctament, fet que causa confusions, i amb intents d'agafar un objecte sense aconseguir-ho Aquestes alteracions poden arribar a dificultar i fins i tot impedir l'ús adaptatiu del sistema visual, accentuant l'atàxia òptica, apràxia oculomotora, problemes de percepció i dificultats relacionades, com ara una agnòsia visual. Aquestes complicacions de la percepció poden dificultar la vida quotidiana, per la pèrdua considerable de funcionalitat.[4]
Els símptomes de la síndrome de Balint són de tres tipus:[5]
La síndrome de Balint és causada per lesions bilaterals a l'escorça parietal o parietooccipital. Les àrees afectades són la circumvolució angular, l’àrea dorsolateral del lòbul occipital i el precuni, al lòbul parietal superior. Una aturada cardíaca o alguns tumors, com el glioma en forma de papallona, també poden ser causa d’aquest síndrome.[6] En general, és causat per lesions bilaterals aproximadament simètriques.
Els símptomes de la Síndrome de Balint afecten molt al pacient perquè danyen les habilitats visuoespacials, l'escaneig visual i els mecanismes d'atenció. No s’ha de confondre amb la incapacitat del pacient per complir amb les expectatives de progrés en qualsevol d’aquestes àrees de símptomes.
Aquesta síndrome està caracteritzada per tres símptomes principals, que poden presentar-se a la vegada. En primer lloc, l'apràxia oculomotora, definida com una incapacitat a l'hora de canviar el focus d'atenció visual. La mirada del pacient no pot dirigir-se cap als objectes de l'espai, es manté fixa en un punt i la seva visió queda limitada al seu camp visual en cada moment. El pacient que la pateix mostra una mirada perduda.[6] En segon lloc, l'atàxia òptica, una alteració en la coordinació oculomanual voluntària. En aquest cas, el pacient, en intentar agafar un objecte visualitzat, dirigeix malament les seves mans.[6] En tercer lloc, la simultagnòsia, un trastorn de l'atenció visual en què la percepció d'escenes i objectes està dispersa. S'ha suggerit que aquest trastorn està relacionat amb un dèficit d'atenció, però no està clar si aquest tipus de defecte es basa en els objectes o en l'espai.[7]
Alguns dels signes que indiquen una possible síndrome de Balint després de patir dany cerebral bilaterals són:
Les persones que pateixen d'aquesta síndrome, tenen tendència a patir altres alteracions neuropsicològiques. Algunes d'aquestes són les alteracions per percebre la profunditat, l'heminegligència espaial o l'alteració de la percepció del moviment. A més, les alteracions visuoespacials solen tenir comorbiditat amb algunes afectacions cognitives de l'atenció, memòria episòdica o de treball o a les funcions executives.[8] En molts casos, la degeneració cerebral típica de les primeres etapes d'alzheimer és diagnosticada clínicament com a síndrome de Balint.[8]
Per ara, la cura de la síndrome de Balint no és possible. Tanmateix, es pot aconseguir una certa recuperació, que dependrà del dany cerebral de cadascú i del seguiment terapèutic que es faci. La finalitat principal del tractament és recuperar (o com a mínim, millorar) les habilitats perdudes mitjançant la rehabilitació. La tècnica que s'utilitza més sovint és la teràpia ocupacional en la qual, a més de potenciar les habilitats i disminuir els símptomes del pacient, també es pot accedir a assessorament psicològic. Un cop identificades les habilitats afectades per la síndrome, les noves tecnologies poden ser de gran ajuda per potenciar la rehabilitació. Qualsevol que sigui el mètode que s'apliqui, hi ha disponibles diverses variacions de cada tasca per adaptar-se a la dificultat idònia pel pacient.[5]
No es pot negligir, però, el tractament psicopatològic als pacients. Aquests problemes són causats principalment per la pèrdua de certes habilitats que abans realitzaven amb facilitat i formaven part del seu dia a dia. La nova dependència sol derivar en alteracions afectives com ara trastorns depressius o d'ansietat, el nivell dels quals varia segons l'individu.[5]
Davant la teràpia tradicional, les noves tecnologies tenen diversos avantatges com són:
A més de la classificació general entre teràpia tradicional o noves tecnologies, per tractar al pacient de manera òptima cal fixar-se en quines tasques i activitats són millors per tractar segons quines alteracions.[5]
En aquest cas existeixen tasques tant en l'àmbit tradicional com en el tecnològic. El darrer és més eficaç, ja que és més interactiu i canviant. A més d'activitats exclusivament pedagògiques, molts jocs en què el pacient ha de fixar i mantenir la mirada i l'atenció en un sol estímul en moviment són també eficaços.[5] Algunes activitats són:
Aquest tipus de tasques i altres de similars poden ajudar en la detecció de l'heminegligència (en cas que n'hi hagi).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
