Sèmola
farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals From Wikipedia, the free encyclopedia
La sèmola és la farina gruixuda (poc molta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]
La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. És la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya, etc.[2]
No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuinats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de les masses utilitzant-la per empolvorar.[3] La sèmola de blat tendre es desfà en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]
Plats típics a base de sèmola
- İrmik helva, postres turques
- Sopa de mandonguilles de sèmola, Àustria[4]
- Sopa de sèmola, Ulldecona[5]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.