From Wikipedia, the free encyclopedia
El Fort de São João Baptista de Ajudá (en anglès Fort of St. John the Baptist of Ouidah) és una petita fortalesa construïda pels portuguesos a Ouidah a la costa de Dahomey (al principi Ajudá, derivat de Hweda, en la costa Atlàntica del modern Benín), on es van establir els portuguesos el 1580; la factoria portuguesa va créixer al voltant del comerç esclau, pel qual la Costa dels Esclaus era ja famosa. El 1680 el governador portuguès de São Tomé i Príncipe va ser autoritzat per aixecar un fort. El 1721, després d'haver estat abandonat per alguns anys, va ser reconstruït i es va anomenar São João Baptista de Ajudá. El Fort es va construir en la terra concedida a Portugal pel rei Haffon de Whydah, i va quedar sota control portuguès de 1721 fins a 1961.
.jpg)
El fort va tenir un impacte important a Benín, contribuint tant al comerç portuguès com al comerç esclau africà. La seva importància és testificada pel fet que la llengua portuguesa era la llengua estrangera única que els reis de Dahomey van autoritzar. Els descendents de portuguesos (i natives) eren també importants en l'estructura política del regne i alguns van establir famílies portugueso-brasileres com els De Sousa/De Souza, els descendents de les quals encara viuen a Benín, Togo i Ghana, que foren poderosos i acataven la llei privada. El gener de 1722 el pirata Bartholomew Roberts ("El Negre Bart") va entrar al port i va capturar els onze vaixells ancorats allí.
Després de l'abolició del comerç d'esclaus el 1807, el fort, el qual abans havia estat un dels ports d'esclaus més importants, gradualment va perdre la seva importància i tot i que Portugal va continuar reclamar-lo com una de les seves possessions, l'administració i l'ocupació formal van ser abandonades en diverses ocasions. Només quan la presència francesa a la regió va començar i va amenaçar els interessos de Portugal aquestos van retornar al poblament permanent altre cop. Això no va impedir la conquesta francesa de Dahomey (1891–1894). Després d'això, São João Baptista de Ajudá – ara reduït al territori de fet dins de les parets del fort – va perdre el que li quedava de la seva importància.
El fort fou reocupat per Portugal el 1865. En aquest període va servir com a base per un intent portuguès breu per crear un protectorat al Regne de Dahomey del qual la ciutat de Hweda (Ajudá – Ouidah) era part (1885–1887).
Fins a la seva annexió per Dahomey el 1961, São João Baptista de Ajudá era probablement la més petit unitat política moderna reconeguda com entitat separada, inicialment al voltant d'1 km2 i més tard reduït a només 2 hectàrees; en aquest temps, segons el cens de 1921, tenia 5 habitants portuguesos i, al moment de l'ultimàtum pel govern de Dahomey, només hi havia 2 habitants que representaven la sobirania portuguesa, que van intentar cremar el fort abans de rendir-lo. Quan el fort va ser capturat, foren expulsats del país, sent escortats a la frontera nigeriana.
Només el 1975, després de la caiguda del règim portuguès del Estado Novo per la Revolució dels Clavells a Lisboa, l'annexió del fort per Dahomey (ara rebatejada Benín) va obtenir reconeixement oficial portuguès. Això va ser seguit per la restauració del fort, la qual va ser pagada per Portugal. El fort és un quadrat petit amb torres a les quatre cantonades. Comprèn una església i les dependències dels oficials. El Fort de São João Baptista de Ajudá alberga avui dia un museu.
El llibre de Bruce Chatwin titulat El Virrei de Ouidah (1980) és un relat de ficció de la vida de Francisco Félix de Sousa, el fundador de la familia Sousa de Benín, i dels seus localment poderosos descendents, comerciant amb esclaus amb Brasil (on l'esclavatge fou abolit més tard). La novel·la va inspirar a Werner Herzog la pel·lícula Cobra Verde (1987).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
