Acadèmia de Ciències de Rússia
Acadèmia Russa de les Ciències. From Wikipedia, the free encyclopedia
Acadèmia Russa de les Ciències. From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Acadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (rus: Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercial[2] llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.
Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.
Hi ha tres tipus de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.[3]
El novembre de 2024, hi ha 802 acadèmics, 1071 membres corresponents, unes 430 membres estrangers. També hi ha 713 professors associats amb l'Acadèmia (163 d'ells ja són membres correspondents i 16 d'ells són acadèmics).
L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:[4]
Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran, inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic).[2][5] Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (rus: Петербургская Академия наук). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).
Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.
Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.
Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.
El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.
L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.
Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi:
El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.
Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències,[2] heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.
Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin
El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.[6] Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.[7] Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.[8]
Van ser-ne presidents o directors:[9][10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
_ribbon.svg){kind=small}
